Visita al CASTELL DE RIUDABELLA
El dissabte 25 d’octubre ens vam reunir per visitar el Castell de Riudabella un grup d’amics de l’Institut d’Estudis Històrics Medievals de Catalunya
Ens va rebre molt cordialment l’actual propietari del Castell, D. Pere Gil, per explicar-nos personalment la història del Castell de Riudabella.
Després de la interessant visita vam passar al menjador noble del Castell per delectar-nos amb un suculent menjar medieval. El fill del senyor Pere Gil, en Peter, ens oferia una detallada explicació, tant dels plats com dels vins, (aquests de la seva pròpia collita) abans de la seva degustació.
Alguns dels assistents, després d’una estona de sobretaula, van tenir temps de passejar pels voltants del Castell, incloent-hi el jardí romàntic (especial per a parelles d’enamorats). Vam gaudir del Castell, del paisatge sensacional i sobretot d’allò que com sempre va ser el més bonic “la *companyia de tots”.
HISTÒRIA DE RIUDABELLA
La zona de Riudabella ha estat habitada des del neolític, com ho demostren els abundants jaciments prehistòrics en el Molí del Salt o les abundants pintures rupestres del Mas del Llor. La història del Castell de Riudabella es remunta a l’època dels ibers.
Aproximadament al voltant del 950 A.C., els ibers van construir una torre de defensa o de vigilància, que actualment són les parets que sostenen la terrassa exterior del castell. S’hi han trobat molts vestigis d’aquella època en forma de monedes, granadures…
Sobre les restes d’aquesta torre ibera es va construir una “vila romana” i també tenim restes d’aquella època com una “estela” romana S.II, (pedra en forma de menhir amb una inscripció cisellada que ens parla de l’època en la que Riudabella va estar en mans dels romans. Aleshores ja s’anomenava RiperApilia o el que és el mateix, Riu d’abelles), monedes, restes de ceràmica…
Després va arribar l’època dels àrabs, de la que no queda res documentat. Al voltant del 1112, en l’època medieval, el noble Ramon Berenguer IV,decideix cedir aquelles terres als monjos de l’orde del Císter, ubicats a França, en el monestir de Fontfroid, per tal que s’instal·lessin en aquelles terres i tornar a conrear tots els camps que en aquella època s’havien convertit en simples camps de pastura.
Mentre es va construint el Monestir de Poblet, els monjos habiten en diferents granges (la granja mitjana, riudabella i milmanda) i a finals del s.XVI, quan finalitza la construcció del monestir, només els monjos més vells romanen a Riudabella, que en aquella època era una granja fortificada degut als nombrosos bandolers (coneguts com trabucaires) amagats als paratges dels boscos de Poblet i que atacaven les caravanes de mercaderies que passaven per l’antiga via Aurèlia, que connectava la costa amb l’interior.
També queda constatada una de les diferents èpoques de construcció de Riudabella a la capella, que data del s. XV, on es troben els escuts de l’abat Delgado, cisellats en el sostre i en els dos laterals de l’altar. Aquesta obra fou realitzada entre 1440-1460.
El 1842, durant la desamortització de Mendizábal, aquesta granja mig esfondrada pels atacs i els anys, és comprada per la família Gil Moreno de Mora (que segueix sent actualment la propietària) i la reconstrueix donant-li més importància a la forma de castell, amb els seus merlets, la terrassa amb garita de vigilància…
Actualment la finca comprèn 100 hectàrees de vinya, 90 hectàrees de bosc d’alzinar pla (un dels pocs que resten a Catalunya) i la casa fortificada o castell, que a part de ser vivenda privada de la família Gil Moreno de Mora, es manté gràcies a dues dependències habilitades com a allotjaments amb encís (una per a 6 persones i l’altre per a 2 persones), ofereix dinars/sopars privats per a grups en el menjador noble del castell i lloga espais per a esdeveniments, casaments… y segueix amb la seva expansió, a l’espera de tornar a obrir la seva bodega pròpia i habilitar més allotjaments en breu.
A l’actualitat la família Gil manté amb tot afany aquesta herència del passat, per tal que les generacions que han de venir puguin gaudir d’un indret tan atraient.
