Per Salvador Domènech, escriptor

Progressisme

Ara es veu que el centre dreta del PsoE ja no es reconeix com a partit d’esquerra. S’ha apuntat a la moda progre, com a l’època dels esnops de la Guauche Divina que es reunien a Bocaccio als anys seixanta i setanta. Una esquerra catalana de petulants, bàsicament espanyolista vist el currículum posterior de bona part dels components.

Deixo al marge els votants i em centro en els dirigents. Presumeixen d’història centenària de partit, però actualment algú creu que el capitalista González és socialista? I Pepe Abengoa? Que Guerra també ho és, sent els primer que va avalar la corrupció política deixant un despatx oficial al seu germà Juan a la Delegación del Gobierno a Andalusia per enriquir-se amb afers obscurs? En un escrit de fa un mes ja vaig parlar de la poca credibilitat de Pedrito Pinotxo; un malabarista en dir blanc, i al cap de poca estona dir gris, negre, lila, blau… És el que a la Meseta dirien un listillo; no confondre els termes intel·ligent i llest.

Què ens han de dir als catalans de la importància del diàleg, essent el primer parlament del món amb les assemblees de Pau i Treva de fa mil anys. Ara bé, molts som els que veiem gat amagat en el suport d’ERC al govern Sánchez. Si són patriotes nacionalistes del 155 ens deixaran fer una consulta vinculant sobre l’autodeterminació? És obvi que no! Qui dia passa, any empeny per a un altre Estatut al qual li passaran el ribot? Els dirigents amaguen una futura voluntat de fer un tripartit no independentista? El temps ho dirà. Ara el que caldria pel país és establir un front unitari sobiranista per combatre el neofranquisme!