SALVADOR DOMÈNECH
Abans i després de la mort del dictador, recordo converses amb professorat de secundària i universitari que era lleial al pensament d’Una, Grande y Libre. Quan els hi plantejaves la necessitat de l’oficialitat de la nostra llengua i d’aconseguir un autogovern propi, com el que hi va haver durant la II República, la resposta estàndard era: Esto es España. Cataluña es tu patria chica y el catalán tiene que ser una lengua a proteger dentro del ámbito familiar. No era una qüestió d’ignorància, sinó de sectarisme polític, intel·lectual i d’esbiaixament històric. Igual, més o menys, del que passa ara, aquí i allà. En vista del fanatisme i l’autoritarisme, poca cosa hi pot fer el raonament, el diàleg entre iguals, perquè ells es creuen superiors.
A tots els unionistes que anteposen una Constitució constreta per franquistes a la democràcia de base, del inalienable dret a decidir de les nacions, els hi recomanaria que l’imperialisme de fireta es cura viatjant, per fora i dins de l’Estat espanyol. Saben què és el dret d’autodeterminació dels pobles? O, sobretot, és una qüestió endògena ancestral de manar per imperatiu legal? Viatgin, si volen, i no cal que sigui només a l’estiu. I aprenguin, amb mentalitat oberta i no amb la seva màxima de la letra con sangre entra.
Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)