Per Salvador Domènech, escriptor

DIÀLEG O UNA ALTRA COSA?

L’admirat J.M. Espinàs m’aconsellaria que el terme cosa no el fes servir gaire, perquè és massa genèric. Però pensant en la taula de diàleg amb el govern espanyol, em costa concretar més. Ho intentaré. Si la cosa s’hagués planificat com una veritable taula de negació es parlaria amb propietat, donat que els temes de discrepància són tan importants i venen de molt lluny, assumint el diàleg en un full de ruta sense cap censura en qüestions a tractar. Si no és així, no sembla seriós políticament; o és que en política no s’hauria de poder parlar de tot? El que planteja el PSOE, sobretot, és una mena de conversa, que si no fos pel protocol es podria realitzar en una taula de bar o, si pugem el nivell, en una d’un bon restaurant. I ja sabem qui paga la factura des de fa segles.

Una taula entre dos governs per tractar el dret a l’autodeterminació i l’amnistia per als presos polítics necessita un mediador per donar fe a la comunitat internacional de com avancen les negociacions. No l’admetran, ni tan sols un notari conservador del Col·legi Oficial de Madrid. Al màxim que estarien disposats és que hi hagués un relator, però no qualsevol sinó el que fa uns tres anys va córrer per les xarxes en un mem: el suposat relator proposat per Madrid era l’inspector Torrente, el del brazo tonto de la ley. I ara Pedrito voldria que s’incorporés el PP… Com que tot plegat és molt poc precís, s’acabarà com el rosari de l’aurora, els dolents serem els qui no haurem acceptat ser una regió de Ñ. Bé, regió/comunitat autònoma, tanto monta, monta tanto y Cierra España.

A omplir Perpinyà!!*!!