Per Salvador Domènech, escriptor

29 de febrer

Realitzar la convocatòria a Perpinyà ha estat una gran decisió per internacionalitzar el nostre cas i agermanar-nos entre catalans. Tal com va dir Clara Ponsatí, “No ens eliminaran mai com a poble”. Una concentració d’empoderament de la ciutadania lliure, decidida a fer realitat al més aviat possible la república de tots, com bé assenyala el MHP Puigdemont, fent xarxa. Amb uns discursos clars, amb determinació i assenyalant el camí a seguir. Voldria destacar el paper de l’escriptor i intel·lectual Joan-Lluís Lluís, el primer en parlar, com a bon gestor de l’acte i al darrere d’altres esdeveniments.

Si van ser 200.000 persones les que ompliren de gom a gom el Parc de les Exposicions, sense les traves que va posar la bòfia a la frontera i els qui es van quedar fora del recinte tancat, la quantitat s’hagués ben bé doblat. Extraordinari! La ciutadania ha demostrat sentit patriòtic lliure, al cor i a la ment, sense acrònims polítics. S’ha demostrat que fer ‘República’ –amb majúscula- esdevé quan els polítics d’ofici van a remolc d’un poble unit de manera transversal.

El mateix dia un diari de paper radical unionista deia en la versió digital: Puigdemont llama a la masa separatista a librar la lucha definitiva contra el Estado. No saben que som hereus directes de Neus Català, que digué: “Molta gent creu que lluitar és agafar una arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea”. Desitjo que lluitem junts i no fent astracanades electorals, separatistes i narcisistes.

Els qui encara no s’han apuntat al Consell per la República, a què esperen? És bàsic.