Per Salvador Domènech, escriptor

“Nacional o estatal”

No em fico en qüestions lingüístiques, sinó conceptuals. En que representa el significat de cada paraula en termes comunicatius. Bastants conciutadans, no unionistes, barregen mots sense ser prou conscients de la gran errada i la gran disfunció produïda. Espanya és un estat fet a base de conquestes. Catalunya és una nació que havia sigut un estat, amb les seves constitucions, fins que després de 1714 por derecho de conquista ens van voler assimilar a les lleis i costums castellanes. Mai hem deixat de ser una nació, malgrat que els del 155 ho neguin.

Hi ha gent que quan es referix a l’Audiència Nacional espanyola diu només AN, amb fonètica catalana. La carretera nacional II es podria anomenar N II o carretera general II. Pel que fa al cos de policia estatal no hauríem de dir policia nacional, sinó policia nacional espanyola, policia nacional o estatal. Oi que tenim el Teatre Nacional, l’Auditori Nacional? I seleccions nacionals en cadascun dels esports? Un congrés realitzat a Ñ no pot fer referència a participants nacionals i internacionals. Parlem amb propietat. També als mitjans de comunicació, que és més greu, perquè marquen un criteri a seguir. A casa nostra no hauríem d’utilitzar com a sinònims els termes estat i nació.   Per ara.