Per Salvador Domènech, escriptor

Jordi Monés i Pujol-Busquets

Un petit i senzill homenatge públic a un savi i bona persona, no mediàtica. Un intel·lectual compromés amb el país

Entre la trentena de personalitats a qui enguany el govern ha concedit la Creu de Sant Jordi, hi ha un gran referent en la recerca històrica pedagògica i en la normalització lingüística en l’educació. Concretament, la breu justificació que va donar la Generalitat va ser: “Per la seva aportació al coneixement de la història de l’educació a Catalunya i per la defensa de l’escola catalana”. Entre altres càrrecs, va ser president d’honor i fundador de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (SHEPLC), filial de l’IEC.

Recordo un dia que des d’El Matí de Catalunya Ràdio presentat per Manuel Fuentes, es van banalitzar aquests guardons amb el comentari que, de la relació de distingits, no en coneixien cap. Precisament perquè són proposats per gent de base molt diversa, via signatures, són els més valuosos. No he cregut pas gaire amb els grans premis que es donen, ja que la majoria o estan cuinats o se’ls emporten els mediàtics.

El 27 de març va morir de manera sobtada als 91 anys. El dolor del traspàs es fa més punyent quan la seva esposa Ma. Teresa i la filla Kàtia no han pogut rebre l’escalf directe dels qui l’estimàvem. Quan es pugui, tant la família com la SHEPLC organitzaran un acte d’homenatge.