CONFERÈNCIA A LA BIBLIOTECA PÚBLICA ARÚS
El passat 16 de maig va tenir lloc una conferència a la Biblioteca Pública Arús, que duia per títol: CREACIÓ DE CATALUNYA, VISIÓ UNIVERSAL. Va anar a càrrec de Manel Tosca, enginyer, i de Nati Regàs, escriptora i ponent medieval.
En Manel Tosca, després d’una breu presentació per part del president de l’Institut, en Jaume Bertomeu, va començar la seva dissertació parlant-nos de la intenció de voler vincular la creació d’un país i la creació de les coses. Per arribar a la història, ens va dir, s’han fet símils, com poden ser les llegendes.
En Tosca va aprofundir en diversos camps de la física, un d’ells, la física quàntica. En fi, ens va donar una lliçó de ciència, que aquí no podem reproduir; només hi donarem unes breus pinzellades del que va ser la conferència. En els temps actuals per explicar coses encara fem servir les teories de Pitàgores. El treball de la ciència és arribar a demostrar allò de què fa mils d’anys ja es parlava per boca dels savis. Ens va introduir en la ciència per veure el paral·lelisme entre aquesta i la història. Com són les coses i com han anat evolucionant. Els elements físics de la història són canviants.
En pantalla ens va posar uns textos del Gènesi per mostrar que les coses es poden veure des de diferents punts de vista: el de la ciència i el de la religió. El sisè segell que apareix al Gènesi, és anàleg al que diu la ciència sobre els forats negres. Això ens va portar a preguntar per què Catalunya s’ha anat formant de la manera com ha fet, des de l’arribada a Empúries dels grecs, gent estimada per tothom, romans, visigòtics, àrabs, fins a arribar als precomtes catalans i en Barà, d’origen got, que fou el primer comte de Barcelona.
Aquí va començar la seva intervenció la Nati Regàs que ens va fer tot un tapís de la creació de Catalunya. Ens va oferir una dissertació cronològica sobre els primers comtes catalans, nomenats pels reis francs carolingis. També va parlar dels Nou Barons de la Fama, origen de les nissagues catalanes, com Galcerà, Mataplana, Gispert, etc., que van complir el seu jurament de sembrar la terra de llibertat. I la llegenda del comte Otger Cataló, pare de la pàtria, i el seu gos. Va finalitzar la seva intervenció amb una dita sobre el comte Otger: El comte Otger ha mort però un poble ha nascut.
.