DESCOBERTA PEL SOLSONÈS Ruta Geològica DE L’AVENC MONTSERRAT UBACH
El 30 de juliol de 2017 la Comissió per la protecció de l'Avenc Montserrat Ubach junt amb el suport de la Comissió Cultural de Canalda 1100 anys van inaugurar l'itinerari geològic i cultural "Ruta geològica de l'Avenc Monserrat Ubach".
El passat 7 d’abril el grup de l’Institut va fer una part d’aquest recorregut en un entorn ple de bellesa i amb un patrimoni geològic i històric molt important per la comarca del Solsonès.
De bon matí vam sortir en microbús cap a Solsona on vam fer una breu parada per esmorzar i agafar forces i alhora trobar-nos amb les nostres guies, la Montserrat Ubach , espeleòloga i la Laura Moreno, geòloga.
La primera parada de l’itinerari va ser a l’església de Sant Julià de Canalda. Allí ens esperava en Ramon Pujantell, pastor i president de la “Comissió Cultural de Canalda 1100 anys”, que és qui li va ensenyar l’entrada de l’avenc a la Montserrat. Aquí tots dos ens van explicar com es van conèixer i van fer coneixement de l’avenc, així com diverses curiositats de l’entorn.
L’església de Sant Julià de Canalda surt ja esmentada en l’acte de consagració de la Seu d’Urgell l’any 839. Fou consagrada com a parròquia el 901 pel bisbe d’Urgell Nantigis i apareix a l’acta de consagració amb el nom de Kanavita. Es poden veure tres èpoques diferenciades: dos absis preromànics, la nau central; el campanar, la volta i la porta són del segle XII, i la sagristia i el creuer, del segle XVIII. És un monument protegit i inventariat dins del Patrimoni Arquitectònic Català.
Seguidament vam començar la caminada guiats per la Laura Moreno. En principi vam tenir una mica de pujada per arribar fins al peu mateix de la Roca de Canalda, una muntanya de 1.703 metres que forma part del massís del Port del Comte.
En una part del camí vam fer una parada en què la Laura ens va explicar, tot ensenyant-nos-ho en un mapa geològic de Catalunya, com es van formar les tres estructures, la pirinenca, el litoral i la depressió de l’Ebre. Una de les curiositats que ens va explicar també és la de la Serra de Busa, antiga presó natural que estava tallada a la roca i a la qual s’accedia a través d’una palanca, que quan la treien els presoners quedaven incomunicats i se’ls deixava morir.
Fa uns 50 milions d’anys es van ajuntar les plaques tectòniques i es van formar els Pirineus. 33 milions d’anys enrere es tancà la connexió amb el mar i va donar lloc a la formació de Montserrat i la serralada de Canalda. Ens va explicar la peculiaritat del Clot de Vilamala, una fondalada de conglomerats montserratins amb parets escarpades a la Vall de Lord, entre Sant Llorenç de Morunys i Canalda. Popularment es diu que és el motlle de Montserrat per la seva gran semblança, amb la diferència que aquest s’ha de mirar cap a baix, ja que com el seu nom indica està en un clot.
Aquesta ruta amb uns paisatges impressionants per la seva bellesa, està solcat de coves o balmes habitades des de temps immemorials. Hi ha parts del recorregut que ben bé es pot dir que són “camins de cabra”, i ben literal, ja que en vam veure unes quantes enfilades dalt de la roca.
Vàrem passar per les anomenades Coves dels Moros, un grup de cavitats que es troben uns 20 metres enlairades del camí. Anomenades per la gent de la zona “Forats dels moros“. Hi ha indicis, per les restes que s’hi han trobat de fortificacions, que foren ocupades en època medieval i segons explica la tradició popular van ser els darrers habitacles dels moros quan van conquerir la comarca del Solsonès i que també serviren com a refugi dels cristians. Però sembla que malgrat el topònim això no és cert.
La Laura ens va fer veure en el transcurs de la nostra ruta els diferents nivells de l’aigua a la paret de la serralada de l’Espluga Malera, que està formada pel conjunt de tres petites coves que s’utilitzen pels ramats.
La propera cova que van trobar i a la qual vam fer una breu parada va ser l’Espluga de Ca l’Andreu, on es poden veure les restes d’una construcció que fa uns anys encara estava ocupada. Totes aquestes balmes que s’hi troben amb restes de construcció tenen el sostre fumat i han estat també emprades per resguardar-hi el bestiar.
I gaudint tot el camí d’aquest paisatge espectacular vam arribar a l’emblemàtica Balma de Cal Cavallol, coneguda més popularment com la Balma de Ca la Rita, dita així pel nom de la senyora que la va ocupar darrerament. Rita Montada i Llena, filla de Ca l’arrat del Planellot, d’Odèn va viure sola a la casa troglodita, que encara es pot veure al peu de la balma, durant molts anys fins que quant ja tenia bastants més de vuitanta anys se’n va anar a Solsona, a viure amb la seva família. Va morir el 1994 a l’edat de 98 anys. Tothom que la va conèixer en deia que era una dona molt intel·ligent, encara que no tingués estudis. Alegre, forta i amb una gran filosofia de la vida es dedicava a filar, cuidar del bestiar i cultivar l’hort.
La Monserrat Ubach ens va explicar anècdotes entranyables de la seva amistat amb la Rita, sobretot amb la seva mare, la Carme Tarrés, amb la qual la va unir una gran amistat.
La casa troglodita, on vivia la Rita, és una construcció del segle XIX, però que va tenir diverses reformes. Al llindar de la porta es troba la data de 1819. Hi ha un forn adossat a la façana on està gravada la data de 1879. Es conserva encara en bastant bon estat. S’hi pot veure també una font i una cisterna que aprofita l’aigua del sostre de la roca. En aquest lloc tan emblemàtic del camí ens vam fer una foto de grup i es va acabar una part del recorregut a peu.
Seguidament vam anar a buscar el microbús que ens va portar fins a l’aparcament de Cavallera i des d’on vam iniciar una bonica passejada per l’històric Camí Ral de Baix fins al “Mirador de l’Avenc“. Un cop arribats la Montserrat Ubach ens va donar unes interessants explicacions sobre l’avenc que com podreu veure estan reflectides en el seu article “L’AVENC MONSERRAT UBACH”, que podeu llegir en aquest mateix Cartulari, firmat per ella mateixa. Ens va mostrar també per on entraven els espeleòlegs a l’avenc. Tal com ens explicà la Montserrat, la primera expedició d’espeleologia va durar 33 hores i van participar diversos grups d’espeleòlegs de tota Catalunya. Es va fer una cerimònia amb cava i es va batejar l’avenc amb el seu nom. Degut a l’esdeveniment van sortir als mitjans de comunicació, diaris, etc. A més, tot el poble hi va participar i s’hi va teixir una bona relació. El 2013 es van celebrar els 50 anys del descobriment de l’avenc amb diversos actes a Solsona i Canalda.
Satisfets per la caminada ens vam dirigir a la població de Sant Llorenç de Morunys per fer un dinar que tots esperàvem amb moltes ganes, ja que l’esforç ens havia obert l’apetit. Vam dinar al Restaurant Ilons, on ens van servir un boníssim i esplèndid àpat amb molt bon servei.
I per finalitzar aquesta sortida, després de dinar, i al mateix poble, vam anar a visitar el Museu-Centre d’Interpretació de la Vall de Lord, on vam poder veure una exposició de l’avenc. A aquest Museu s’accedeix a través del magnífic claustre de l’antic monestir i ocupa una part de l’antiga casa prioral d’aquest. Ens va sorprendre gratament la ubicació del Museu, ja que el claustre és esplèndid. Ja dins del Centre d’Interpretació la Montserrat ens va ensenyar el seu primer casc i diversos estris antics d’espeleologia, així com també diversos diaris que parlaven de l’avenc. S’hi poden veure diversos cartells i pòsters informatius com també un maniquí de dona, amb tot l’equip d’espeleòloga, granota, casc, botes, etc. La Montserrat ens va donar interessants i diverses explicacions que com hem dit abans estan molt ben reflectides en el seu article.
Al sortir del Museu ens va quedar, encara que poc, una mica de temps per fer una visita ràpida a l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys, que en el seu origen fou un antic monestir fundat per una comunitat de monjos de la regla visigòtica i està documentat des del 910. El primer abat conegut fou Bo.
El 1019 per un pacte entre Ermessenda de Carcassona i el Bisbe Ermengol la comunitat adoptà la regla benedictina. Després de passar per diverses mans, a finals del segle XVI fou secularitzat. En els seus inicis s’anomenava Sant Llorenç de la Vall de Lord, però el 992 ja va ser conegut com a Monestir de Sant Llorenç de Morunys.
L’església on es troben indicis del seu origen romànic de l’època llombarda data de la primera meitat del segle X. Cal destacar del seu interior la capella de la Mare de Déu dels Colls, a l’absis sud, on es troba un esplèndid retaule, que cobreix tota la capella i que és tot un referent del barroc català, creat el 1773-84 per l’escultor Josep Pujol i Juhi. També es pot veure un magnífic orgue renaixentista.
El claustre data de finals del segle XV o primers del XVI. Segons documentació parroquial d’òbits, una de les primeres funcions del claustre fou la de cementiri. Els teixos, arbres funeraris, que és troben encara actualment, donen testimoni del fossar que s’estenia pel claustre. Aquests arbres, per tant, són centenaris.
I aquí s’acaba aquesta petita crònica de la nostra sortida en què vam gaudir de la natura en estat pur, de la gastronomia de l’entorn i la història en un dia esplèndid, ja que fins i tot els pronòstics de pluja van fallar i el temps estable ens va acompanyar tot el camí.
