JACIMENT FENICI ASSENTAT EN SANT JAUME D’ALCANAR
El jaciment fenici assentat en Sant Jaume d’Alcanar podria reescriure la història
El jaciment fenici de Sant Jaume d’Alcanar, dit també del Mas d’en Serrà, podria reescriure la història i tenir un impacte “transcendental” internacional.
Fa un temps que arqueòlegs, restauradors i conservadors de la Universitat de Barcelona (UB) treballen per a demostrar que era una factoria fenícia, després d’haver trobat nombrosos vestigis que apunten aquesta possibilitat. Si es demostra la teoria, es tractaria de l’assentament fenici més al nord del Mediterrani, cosa que comportaria la reescriptura de la història i un impacte “transcendental” en la recerca internacional, segons l’arqueòleg Dr. David Garcia i Rubert.
La prudència a poder distingir entre dues hipòtesis marca el treball que durant un quart de segle han dut a terme els membres del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la UB al jaciment de Sant Jaume d’Alcanar: palau d’un cabdill o factoria fenícia.
La primera teoria, i prioritària fins ara, apunta la possibilitat de què es tractés d’una residència o un palau d’un cabdill. Així ho denota la fortificació dels edificis de dues plantes, la muralla de sis metres d’altura i els vestigis trobats en les restes dels magatzems.
No obstant això, les últimes troballes han obert la porta a una segona teoria: que en realitat es tractés d’una factoria fenícia, un nucli amb activitat orientada a l’àmbit comercial. La quantitat de ceràmica fenícia localitzada en aquest espai i més concretament la vaixella trobada, així com altres circumstàncies sobre la disposició i estructura dels edificis, són alguns elements que haurien fet replantejar aquesta hipòtesi alternativa.
Fins al moment s’ha estudiat el 35% del jaciment, la qual cosa correspon a les àrees més públiques com un temple, la cuina o els magatzems. Ara, els esforços s’han centrat en estades de caràcter més privat, amb l’esperança de demostrar aquesta nova teoria.
Totes dues teories comparteixen que existia una clara influència fenícia en àmbits com la religió, el poder, la defensa o l’arquitectura. L’assentament, actiu entre l’any 800 i 500 a. C., constava d’uns 700 metres quadrats molt fortificats, on es van instal·lar les primeres torres de vuit metres d’altura de la zona, que en aquella època només trobaven el seu homònim en països de l’Orient Mitjà.
A Catalunya sempre s’ha plantejat que la primera colonització mediterrània i històrica va ser grega en àrea del Empordà. I resultaria que no, que serien els fenicis en l’àrea de les Terres del Sénia i del Ebre 200 anys abans del que ens pensàvem.
