CASTELLÓ D’EMPÚRIES I ROSES, DOS INDRETS EMBLEMÀTICS DE L’ALT EMPORDÀ
Aquesta sortida es va fer els dies 16 i 17 de setembre de 2023
Per Lluïsa Goberna
CASTELLÓ D’EMPÚRIES I ROSES, DOS INDRETS EMBLEMÀTICS DE L’ALT EMPORDÀ
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
En arribar a la vila, la nostra guia, l’Arianna Comas, ja ens estava esperant per començar tot el recorregut que tenia programat. La primera parada va ser a la Plaça dels Homes, denominada així pel fet que els pagesos es paraven en aquest indret per demanar feina i tots naturalment eren homes.
En aquesta plaça porticada es troba la seu d’Informació i Turisme, que anteriorment fou durant l’època medieval la Casa del Consell municipal de Castelló. Com que la vila no tenia contacte amb el mar, només amb els aiguamolls, depenia del port de Roses i per aquest motiu l’edifici va ser també Llotja de Mar, on es gestionaven tots el afers. L’estructura de l’edifici és del segle XIV i reformat el segle XVIII. A la façana es pot veure l’escut de la ciutat en relleu.
La primera referència documental que es té de la vila és del 879. Es tracta de l’acta d’un judici celebrat «in villa castilione in territorio Petralatense”.
El que no tingués mar propicià que vers el segle XI fos nova residència dels comtes d’Empúries, quan abandonaren Sant Martí d’Empúries, ja que aquesta estava massa exposada als atacs dels pirates. Per aquest fet Castelló esdevingué la nova capital del Comtat d’Empúries i la tercera en importància després de Girona i Perpinyà. D’aquesta manera la vila envoltada de muralles es convertí en una zona estratègica defensiva.
BASÍLICA DE SANTA MARIA
L’església és denominada la Catedral de l’Empordà, ja que té una estructura i dimensions prou grans per ser una catedral.
Antigament, en aquest mateix lloc, s’hi trobava un església romànica que va ser consagrada l’any 1064 i que va ser enderrocada per construir-hi el que volien els comtes d’Empúries, que fos una catedral gòtica de la seva nova capital i per recuperar un bisbat. I sobretot per interessos. Però mai va ser seu episcopal i per tant no va arribar a ser mai catedral. Però per a la gent de Castelló és “la seva catedral”. No ha tingut mai el títol, però arquitectònicament té aires de catedral. Recorda a Santa Maria del Mar a Barcelona, però la de Castelló va ser construïda abans. És d’un gòtic primerenc afrancesat, ja que el constructor era francès. La façana és d’un gòtic català més tardà. Les columnes són dels segles XII-XIII.
En la magnífica portalada de marbre del segle XV s’hi veu representada l’Adoració dels Reis Mags i els dotze apòstols. Les escultures estan tallades amb una gran perfecció de detalls.
Els vitralls gòtics també tenen una part important, ja que eren la manera de fer seguir i conèixer la religió a través de les imatges, ja que normalment en l’època medieval quasi ningú no sabia llegir. La tramuntana feia que no hi haguessin finestres en la part de ponent per tal que no es trenquessin.
L’esplèndid orgue és del 1803, del Mestre Cavaillé. Actualment està vigent i té quasi 5.000 tubs. Segons un mestre orguener “és l’orgue més ”monstruós” que hi ha a Catalunya, ja que és considera el més gran. Segons ens va dir la guia sona espectacular. Durant tot l’any s’hi fan diversos concerts.
Al costats de l’altar es troben els sarcòfags dels comtes, Ponç VI d’Empúries i Pere I d’Empúries. Al morir Ponç sense descendència va passar el títol de comte d’Empúries a Pere I, fill de Jaume II. Un temps després cedí el comtat d’Empúries al seu germà Ramon Berenguer.
El magnífic retaule major d’alabastre, obra de Vicenç Borràs, data de la segona meitat del segle XV. Té set metres d’alçada i en el seu temps estava policromat. El pinacle és posterior, del segle XVII, i la Verge de la Candelària, patrona de la vila, del segle XIV. Està considerat una obra única a Catalunya i una de les millors mostres de l’escultura gòtica catalana, a més, es tracta del darrer retaule d’aquesta tècnica al nostre país.
A l’interior també es troba una doble pica baptismal del segle XI situada a prop de la portalada. Sembla ser que procedeix de l’antiga església romànica consagrada l’any 1064, tallada en un únic bloc de pedra amb dues piques decorades. Una d’1,4 m de diàmetre amb una alçada d’1,12 m; i l’altra de 0,78 m de diàmetre amb una alçada de 0,65 m. Aquesta última no toca el terra i era per a batejar els infants, mentre que la més gran era per als adults. Les tapes de fusta van ser recobertes amb cuir de pell de xai l’any 1573. Va ser una copia de la de la catedral de Girona, però actualment és única, ja que la de Girona ja no existeix, i encara s’hi fan batejos.
Altres dades diuen que data de l’any 1310, segons un contracte entre el picapedrer Arnau Font i tres clergues de l’església amb l’encàrrec de construir una pica baptismal semblant a la que hi havia a la Catedral de Girona.
Si en voleu saber més i veure els articles sobre aquesta sortida podeu trobar un ampli reportatge sobre els llocs i monuments que vam visitar.
Trobareu tota l’explicació en les pàgines 36 a 53 del Cartulari n. 49 en la secció del web: