Malgrat la persistent pluja, que ens va deixar ben xops, el nombrós grup (unes 50 persones) teníem com a punt de trobada la façana de la Passió, obra d’en Josep Mª Subirachs, que expressa la Veritat i el Dolor de la Vida.
Després d’unes paraules de benvinguda per part d’en Ramon Cuello i presentar-nos a mossèn Lluís, ens vàrem dirigir a la cripta, que de fet és l’església parroquial on s’hi celebren els cultes, sobretot l’eucaristia.
Només entrar mossèn Lluís ens va mostrar la imatge d’un Sant Crist, obra de Joan Matamala.
A l’altar major hi ha un retaule de la Sagrada Família, obra d’en Josep Llimona, i set capelles distribuïdes al voltant. En la dedicada a la Mare de Déu del Carme, una làpida amb el nom d’Antoni Gaudí i Cornet, tanca la tomba d’aquest home insigne que va crear l’obra més emblemàtica del nostre país.
Cal destacar la clau de la volta central amb un relleu dedicat a l’anunciació, obra de Joan Flotats.
Sortint de la Cripta, entrem al Temple per la façana del Naixement que expressa el Goig de la Vida, on hi podem veure el portal de la Caritat, el de l’Esperança, el de la Fe i les torres que representen els apòstols Bernabé, Simó, Judes Tadeu i Maties.
És tremendament impressionant la magnificència del Temple, l’obra tan majestuosa que representa. L’altar és un bloc de pòrfir iranià de 3 m de llarg i té un pes de 7500 kg. És presidit per Jesús a la Creu, obra de Francesc Fajula, i a la dreta i esquerra de l’altar, al damunt de les entrades, unes escultures de Sant Josep i la Mare de Déu de 3 m. d’alçada cadascuna, que són obra del nostre amic en Ramon Cuello.
“L’interior del Temple és com un bosc”, ens diu mossèn Lluís.” “Les columnes inclinades són els arbres amb les seves branques, les fulles com a palmes portadores de vida i els fruits són a fora”. Les columnes tenen diferents simbologies; les quatre del creuer representen els evangelistes i les dotze que rodegen el creuer, els apòstols.
Criden l’atenció els magnífics vitralls que representen les diòcesis catalanes i la imatge de Sant Jordi de Subirachs.
Quan el temple estigui acabat tindrà 18 torres i la torre-cimbori central dedicada a Jesús tindrà 170 m d’alçada.
La visita al museu fou molt interessant, així com les explicacions que ens feia mossèn Lluís de les fotografies, retrats dibuixos, maquetes, plànols, etc. Destaca un bust d’en Gaudí, obra de Josep Mª Subirachs, i l’esborrany d’un criptograma del mateix autor, que resulta ser una combinació de xifres que sempre sumen 33, l’edat de Crist en el moment de la seva mort. L’original en pedra es pot admirar a la façana de la Passió.
En les antigues fotografies on apareix Gaudí amb alguns personatges de l’època, en trobem una on es pot veure al deixeble de Gaudí, en Lluís Bonet i Garí, pare de mossèn Lluís i Jordi Bonet, que va ser arquitecte-director de les obres entre els anys 1974-1983.
En Francesc de Paula Cardoner, membre d’Honor de l’Institut d’Estudis Històrics Medievals de Catalunya, que ens va acompanyar en diferents visites culturals i ens va delectar amb els seus savis coneixements, també va ser arquitecte-director en el període 1983 a 1985.
Amb tantes coses per veure se’ns fa curt el temps i acabem la visita amb ganes de tornar i seguir admirant l’obra d’aquest arquitecte de qui Monsenyor Francesco Ragonesi, Nunci del Vaticà, va dir en la visita que efectuà l’any 1915:
“Sr. Guadí Vd. es el Dante de la arquitectura y su obra es uno de los poemas más grandes en piedra”
També el gran poeta Joan Maragall en la seva “Oda a Barcelona” (1909) fa aquesta metàfora:
“ A la part de llevant, místic exemple, com una flor gegant, floreix un temple, esperant uns fidels que han de venir”
I de tot el món vénen gents a admirar la gran obra d’aquest geni de l’arquitectura que va ser Antoni Gaudí.