El conferenciant va introduir els assistents en les tradicions de Catalunya, herència dels nostres avantpassats que s’ha transmès oralment a través de generacions.
Va fer una petita exposició de la tesina que va dividir en tres elements: Politeisme: genis i divinitats protectores, n’hi ha tants com necessitats humanes; Naturalisme: divinitats de la Natura, dels boscos, de l’aigua, etc; i Sincretisme: la barreja o fusió de divinitats de diferents cultures.
La por engendra monstres i alhora herois, esperits benèfics, protectors de les cases. Moltes d’aquestes criatures i les seves llegendes vénen de creences ancestrals i el nostre calendari està associat a aquestes creences. Són també explicades, encara actualment, en rondalles i contes. Totes les Festes Tradicionals que encara es fan avui en dia vénen dels antics rituals pagans. Tanmateix, els llocs considerats sagrats a través de totes les èpoques, sempre són els mateixos i amb el temps en aquests llocs s’erigiren capelles, ermites, monestirs, etc…i les fades o deesses es convertiren en Mares de Déu i els genis o déus en sants.
El conferenciant va parlar dels genis del bosc i de les dones d’aigua, un geni o esperit femení. A Banyoles, per exemple, formen part de la tradició. Els genis del bosc, esperits de la Natura, avui en dia es troben en el vocabulari català. També es va referir a certes plantes amb propietats “màgiques”. La frase de “tocat del bolet”, ve de prendre “amanita muscaria”, que té efectes al·lucinògens.
Va explicar la llegenda del famós Pont del Diable, de Martorell, de com van enganyar el diable, així com diversos relats de la tradició, de fets i personatges mítics de la nostra terra, creences arrelades que es mantenen avui en dia, explicades pels avis dels nombrosos pobles de Catalunya.
Per acabar el conferenciant va demanar al públic de fer un torn de preguntes i respostes que va ser molt animat ja que aquest és un tema que està molt viu en les nostres tradicions.