Vam ser rebuts amb una copa de cava al Pati del Palau, on els soldats ens van donar la benvinguda mentre uns joglars feien malabars.
Seguidament, vam començar la visita acompanyats per la Mireia Pons, guia/historiadora que ens va explicar la història del Palau i de la família Requesens, antiga propietària del Palau. Vam poder veure les principals estances nobles i la torre de vigilància de l’antiga muralla, de 5 pisos d’alçada, a la qual vam pujar per poder gaudir d’una espectacular panoràmica de la ciutat, en què es podia veure la torre de la capella de Santa Àgueda, la Catedral i la torre de l’església dels Sants Just i Pastor.
Finalitzada la visita, vam tornar al pati del Palau on ens van oferir un espectacle medieval de lluites de cavallers amb espases.
Un cop finalitzada aquesta part de l’espectacle, es va iniciar el sopar medieval al Saló del Tinellet, (que deu el seu nom a la similitud amb el Saló del Tinell), on vam degustar l’exquisit Sopar de la Virreina. Aquest àpat està inspirat en antigues receptes medievals catalanes, extretes dels llibres de Coch (segle XIV) i de Sent Sovi (segle XV). La cuina catalana medieval era considerada la primera del món cristià per diversos autors italians i pel frare franciscà Francesc Eiximenis (Girona 1327 – Perpinyà 1409). El sopar va estar acompanyat per música d’ambient medieval, i per donar més caliu a la ambientació, entre les postres i els cafès ens van obsequiar amb una tradicional dansa àrab.
Després del sopar, vam tornar al Pati del Palau, on vam passar una molt bona estona amb l’espectacular espectacle de foc, música i malabars. Tota una exhibició que ens va deixar impressionats a tots els assistents, per la seva notable qualitat.
Va ser una vetllada que no ens va defraudar gens, al contrari, va ser una experiència del tot satisfactòria. Una visita cultural en un espai de gran riquesa històrica, i alhora lúdica i gastronòmica.
El Palau està situat al carrer Bisbe Caçador, a tocar a la Plaça de Sant Just, on es troba una de les esglésies més antigues de Barcelona, la dels Sants Just i Pastor, al bell mig del barri Gòtic.
El palau allotja, després de la restauració de 1970, la Galeria de Catalans Il·lustres i actualment és la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, fundada l’any 1917.
L’entrada es fa per la porta que es troba al final del carrer Bisbe Caçador, resultat de les reformes fetes al segle XVII, per la qual s’entra al pati gòtic, (amb reformes també del mateix segle XVII), amb l’escala que dóna accés a la planta noble i que està presidit per la torre romana de l’antiga muralla.
Per l’escala descoberta s’arriba a la planta noble on es troba una llotja gòtica. També es pot veure a l’extrem nord un bell pati d’estil neoclàssic, amb arbres i un estany central. Aquesta planta, acull el saló de sessions, que mostra la Galeria de Catalans Il·lustres, on es projecta als visitants un audiovisual de la història del Palau. També acull la sala d’actes, el despatx del president de l’Acadèmia, que es troba situat a l’interior de la torre romana, i la sala on es pot veure el bell i famós retrat d’Isabel de Requesens, Comtessa de Palamós. Les altres dependències d’aquest pis o del superior resten habilitades a les necessitats d’avui en dia.
Degut a les diverses excavacions arqueològiques s’ha pogut determinar la seqüència cronològica de les diferents construccions. La muralla és el vestigi més antic de l’indret. Passat el temps es va construir un edifici del qual es conservava només el mur adossat a la muralla i que es creu que va ser enderrocat cap a l’any 1000, després de la destrucció de Barcelona per part d’Almansur, que va comportar un replantejament urbà.
Està documentat que posteriorment i durant un període de dos segles no es van fer construccions, tret de vàries sitges amb una gran fondària. Més tard, en aquesta zona, des de l’època medieval fins al segle XIX, es van fer diverses construccions.
El Palau Requesens és un monument protegit com a bé cultural d’interès nacional del municipi de Barcelona.
ISABEL DE REQUESENS, comtessa de Palamós i virreina de Nàpols
Isabel de Requesens i Enríquez va néixer al voltant del 1498, no se sap del cert. Filla de Galceran Bernat de Requesens, comte de Palamós, va quedar orfe als vuit anys i va heretar una gran fortuna i nombrosos títols.
Dona d’una gran bellesa, admirada per tothom, es va casar quan encara era una nena, amb el seu cosí Ramon Folch de Cardona i virrei de Nàpols, trenta anys més gran que ella. Va tenir quatre fills i amb només vint-i-dos anys es va quedar viuda.
Es parla d’un afer amb Francisco d’Avalos, marquès de Pescara, espòs de Vittoria Colonna. Era un gran seductor i segons es diu es va quedar corprès d’ella i li va regalar un esplèndid collar de perles i pedres precioses que ella va tornar a l’esposa d’aquest, com a regal. Testimoni de la gran admiració que causava la bellesa d’Isabel, es troba en un manuscrit de la Biblioteca Nacional de Nàpols en que es cita: “bella fra bella e dellà bella in cima” bella entre les belles i al cim de les més belles.
Isabel va ser una gran dama que va captivar Nàpols, una gran protectora de les Arts. Va morir el 1534 i fou enterrada a Nàpols a l’església de Santa Anunziatta.
El dia 3 de juny de 2004, es va fer entrega a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la còpia del retrat d’Isabel de Requesens, per gentilesa i gestió del senyor Espelt, en homenatge perquè restés allà on havia estat casa seva. L’autor de la còpia és Antonio Barón. L’obra original del pintor Rafael i el seu deixeble Guilio Romano (1518) es troba al Museu del Louvre.