Va fer la presentació Maribel Giner, directora-gerent de la Biblioteca. Seguidament el president de l’Institut, en Jaume Bertomeu, va dirigir als assistents unes breus paraules per passar el torn a en Robert Porta, que va fer una síntesi a través de la història del monestir. Després de la seva dissertació, va donar la paraula a en Manel Esteban, que va començar la seva intervenció agraint l’assistència a tothom.
La guies d’itineraris van ser fetes originalment per en Xavier Sánchez Romeu el febrer de 2004 i la idea de fer aquestes noves guies va néixer amb l’objectiu d’actualitzar-les tant pel format, amb un nou disseny i molt més petites per poder dur-les al damunt amb més comoditat, com pel seu contingut, amb noves rutes i llocs interessants per visitar.
En el primer volum es recullen els itineraris pel Montsec sud, la Noguera, i en el segon pel Montsec nord, el Pallars Jussà. En tots els recorreguts es pot gaudir d’un patrimoni cultural extens, esglésies romàniques, monestirs, col·legiates, castells… Un dels protagonistes d’aquests indrets en l’època medieval va ser Arnau Mir de Tost, senyor dels castells de frontera. També es poden visitar museus, baumes, cellers i un llarg etcètera de llocs summament interessants.
Després de la introducció de les guies es va projectar un PowerPoint amb el qual el conferenciant anava introduint els assistents en la seva extensa labor de camp per tots els recorreguts.
El primer llibret consta de 34 itineraris, que abasten fins a 25 Km, mentre que en el segon, abasten fins a 98 Km. Fent servir el Monestir de les Avellanes de base, el conferenciant va anar explicant un per un els diversos itineraris, començant pels més propers al monestir. Tots els indrets són d’una gran bellesa i alguns d’ells, absolutament espectaculars, com El Balconet, el Congost de Mont-rebei , la Pertusa, La Muralla Xinesa de Finestres, entre d’altres. Són uns circuits culturals i alhora extraordinaris per gaudir de la natura.
Per acabar en Manel Esteban va agrair als seus companys de recerca i al Monestir de les Avellanes tot el suport rebut per poder portar a bon fi aquestes guies, que se seguiran ampliant, perquè, tal com diu l’autor, “són unes guies vives”.