Però per parlar dels orígens i la història d’aquesta singular torre hem d’anar enrere en el temps, concretament el 1408, quan el rei Martí l’Humà va comprar en aquest indret una finca anomenada en aquella època Vallblanc, per tal de residir-hi. Deixà la cort de Barcelona i s’instal·là aquí amb l’objectiu de pal·liar els seus problemes de salut, buscant repòs (li agradava molt llegir) i alhora un lloc idoni amb bones vistes per controlar la ciutat i el moviment dels vaixells. El nom posterior de Bellesguard que li va posar el rei o un personatge proper a ell es deu a la bella vista (bell esguard) d’aquest indret, que disposa d’una bona panoràmica de Barcelona i el mar. El rei va fer instal·lar aquí la seva cort i va ser també Seu Papal durant dos anys. Quan residí a Bellesguard, el seu fill Martí el Jove, rei de Sicília, va morir (sense descendència) a Sardenya, on hi ha la seva tomba. Aquí va tenir lloc també el seu casament en segones núpcies amb Margarida de Prades. El rei Martí l’Humà, últim rei de la dinastia catalana del Casal de Barcelona, va residir a Bellesguard fins a la seva mort l’any 1410.
A l’entrada principal de l’estructura de les antigues muralles amb merlets, l’únic vestigi que resta de l’època medieval, es pot veure un escut Comtal amb dues dates; una del 1409, en record de l’obra del rei Martí, i l’altre del 1909, de quan Gaudí van finalitzar les obres de l’actual Torre Bellesguard. Es pot veure també un sol naixent com a símbol de les dues èpoques.
Després de la mort del rei Martí començà la decadència de la torre castell i als albors del segle XVII va servir de refugi del conegut bandoler Joan de Serrallonga. Es diu que una part del seu cos esquarterat es troba enterrat en aquest indret. Durant el pas del temps la finca ha tingut diversos propietaris, entre els quals hi ha la nissaga dels Cabrera i els Gualbes. Actualment i des de 1944 la propietat és de la família Guilera, que el setembre de 2013 va decidir obrir-la al públic per tal de poder fer-hi visites guiades.
Donant un tomb en el temps ens situem al 1900, quan Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec del seu amic Jaume Figueres, comerciant de farines, (la torre es coneix també com a casa Figueres, a causa del nom del seu propietari) de construir una torre sobre les restes de l’antic castell medieval.
Gaudí va projectar aquesta obra inspirant-se en l’arquitectura del castell medieval i va fer-hi referències a la història de Catalunya i la vida del rei Martí i, per tant, respectà les arrels històriques del lloc. Per aquest motiu la casa té l’aparença exterior d’un castell. Va rehabilitar les restes medievals amb l’estil neogòtic català. En aquesta obra predominen les formes rectes i verticals per tal d’harmonitzar amb les restes medievals,. Aquesta obra de Gaudí, per tant, és poc habitual i diferent d’altres obres seves, perquè aquí va deixar de banda les corbes tan representatives del seu treball. En visitar aquest indret es pot veure, tant en els seus jardins com en el seu interior, els nombrosos símbols ocults amb què Gaudí rendeix homenatge al rei Martí l’Humà i al catalanisme històric.
Al jardí es troben dos bancs semicirculars acabats amb trencadís; un amb l’escut de la Corona d’Aragó, amb les quatre barres i la corona reial, i l’altre amb l’escut del Casal de Barcelona i la corona comtal. Aquests bancs tenen una característica acústica curiosa, ja que el so s’amplifica d’un cantó a l’altre.
Adossats a la façana principal, a cada cantó de la porta d’entrada, es troben dos bancs acabats. amb trencadís amb una gran simbologia. El banc de l’esquerra, que es refereix al rei Martí ‘Humà, representa el sol ponent, sobre Montserrat, i simbolitza l’ocàs de Catalunya després de la fi de la dinastia catalana que representava Martí l’Humà, en morir aquest rei sense descendència el 1410, any que es pot veure en xifres romanes. També hi estan representats uns peixos amb les quatre barres (com a símbol del domini del Mediterrani), mitjançant el relat del cronista Bernat Desclot (segles XIII – XIV).
“Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d’Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si no porta hun escut o senyal del rey d’Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d’Arago e de Cecilia”
El banc de la dreta representa la sortida del sol i la vela blanca és senyal de la mort del fill del rei Martí. La data de 1916 indica l’any que acabà les obres Domènec Sugranyes, a qui se li va encarregar de completar l’obra de Gaudí. També hi ha referències a Jaume Figueres i la construcció de la casa.
En la visita a l’interior es poden veure els espais més interessants de la finca, així com les golfes, la terrassa i les cavallerisses. Però hi ha espais que resten tancats al públic ja que és l’habitatge particular dels propietaris de la casa. La decoració de l’interior, de gran bellesa, recorda molt l’art oriental. A l’entrada, a la planta baixa, es troba una font de ceràmica blava i, penjat del sostre de l’ull de l’escala interior, sobresurt un magnífic llum amb vidre plomat amb bells colors i ferro forjat.
Seguint amb la visita vam pujar al primer pis per veure la sala dita de fumadors. Un espai diàfan amb molta llum gràcies als grans finestrals que es troben també en altres estances de la casa per tal donar prioritat a la llum natural. És digne de menció l’artística barana del balcó frontal feta de ferro forjat, des d’on es pot veure una bona panoràmica del jardí amb l’antiga muralla medieval. Tot seguit vam passar a les golfes, anomenada també Sala de Música, o Sala dels Maons, ja que aquests estan a la vista, amb manca de revestiment. Es diu que està inacabada per diversos indicis. Un d’ells és que els maons deixen veure algunes marques de llapis fetes per Gaudí. Segons sembla, Maria Segues, vídua de Jaume Figueres, mort recentment, va voler continuar el projecte que el seu marit havia encarregat a Gaudí, però degut potser a pressions socials i particulars, va tenir diverses discrepàncies amb Gaudí, i aquest va abandonar el projecte el 1909 i va deixar aquesta sala per acabar. Aquí es troba el llum amb forma de corona invertida en referència a Martí l’Humà. Aquesta sala és espectacular, sobretot pels seus arcs de maó, que són una mostra d’innovació i mestria, i gaudeix d’una acústica perfecta per servir de sala de música, tal com ho va dissenyar Gaudí.
El balcó de trencadís que es troba a la part alta de l’interior de la casa és de gran bellesa artística i des d’ell es pot veure amb detall el magnífic vitrall de colors amb forma d’estel de vuit puntes que es troba a la finestra central de l’entrada principal. Des de fora sembla un vitrall d’església i des de dins ressalten amb una claredat increïble els seus colors. Se l’anomena l’estel de Venus i té diverses interpretacions en l’àmbit simbòlic. Una d’elles és que estigui orientada a la constel·lació de Venus. També que Venus sigui la deessa de la fertilitat en referència al desig del rei Martí de tenir un hereu. Un altre és sobre el simbolisme de les vuit puntes, que és un número de resurrecció i renaixença i que voldria representar la resurrecció de la cultura catalana (la Renaixença). Els experts encara especulen sobre altres interpretacions, però del que tothom sí que està d’acord és de la seva gran bellesa.
La pujada a la terrassa on es pot albirar una panoràmica de 360º de tota la ciutat, des del mar fins al Tibidabo, és magnífica. Des d’aquesta perspectiva es pot veure de més a prop el símbol distintiu de Bellesguard, el pinacle de 33 metres, coronat per la creu de trencadís, de quatre braços i sis puntes que assenyalen els punts cardinals, i a sota, en espiral, les quatre barres de la senyera, sobre la qual es pot veure la corona reial, una altra referència al rei Martí. Es diu que Gaudí va copiar el fruit del xiprer per fer la creu. Una anècdota dels obscurs temps del franquisme és que les autoritats van fer tapar la senyera de gris per tal de fer desaparèixer els símbols del catalanisme.
La culminació de la visita a la terrassa va ser veure el famós “Drac”, format per un conjunt de finestres i lloses de pedra que formen el cap d’un drac que es veu perfectament. Es dóna per descomptat que això no és casualitat i que Gaudí ho va crear expressament.
Vam acabar aquesta magnífica visita a les antigues cavallerisses, on ens va portar el nostre guia per veure un audiovisual de Bellesguard a vista de drons.
Unes dades d’interès de la Torre Bellesguard és que durant la Guerra Civil va fer les funcions d’orfenat i el seu mobiliari va ser destruït. El 1944 el Dr. Lluís G. Guilera Molas comprà la finca i el 1945 instal·là una clínica de ginecologia i obstetrícia que va restar oberta fins al 1973. Gaudí va fer construir un viaducte per fer un camí alternatiu per fora de la finca. Actualment es pot veure, ja que es troba davant mateix de la torre. El 1969 la Torre de Bellesguard va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Aquesta obra de Gaudí mereix realment una visita, perquè aquí està representada segons els experts una de les seves obres més personals i lliures, que alhora conté uns missatges simbòlics i mostra una gran cura en preservar les arrels històriques i catalanistes tan pròpies d’ell.