El passat 25 de novembre de 2017 vam fer una ruta guiada per Barcelona de la mà de la nostra guia la Núria Vargas, una ruta que forma part d’una sèrie de visites programades del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHC).
Varem poder recórrer els diferents espais i edificis emblemàtics de la ciutat, que havien acollit les institucions catalanes més representatives des del segle IX al XVIII. Principalment ens parlà de la monarquia; de quan els càrrecs eren anomenats pels francs i a partir de l’època de Guifre el Pelós es van convertir en dinàstics o sigui de pares a fills. Ell va ser el fundador de la dinastia comtal de Barcelona, tot i seguir mantenint fidelitat als reis francs. Ens va parlar també de Borrell II (927-992); de quan va demanar ajut al rei de França i en no obtenir contesta i no arribar a cap acord de negociació, no va renovar el pacte de vassallatge i així va acabar la dominació franca sobre els comtats catalans.
Palau Reial Major
La trobada va ser a la Plaça del Rei, on vam començar la visita. El primer edifici a visitar va ser el Palau Reial Major, residència dels comtes de Barcelona. A l’interior vam poder veure la magnífica maqueta de BCN del segle XIV al XVIII.
Capella de Santa Àgata
Vam entrar a la Capella de Santa Àgata, que reposa sobre les restes de les muralles romanes. D’estil gòtic, de l’any 1302, va ser construïda per encàrrec de Jaume II com a Capella Reial. Aquestes dependències van ser utilitzades també pels musulmans i després les van reaprofitar les institucions catalanes. A la capella, amb decoració original, es troba el magnífic retaule de Jaume Huguet “El retaule del Conestable” (Pere IV, conestable de Portugal), pintat al voltant del 1465. Està considerat una obra mestra de la pintura gòtica catalana.
Saló del Tinell
Fundat al segle XIV per encàrrec de Pere el Cerimoniós va ser sala de cerimònies de l’antic Palau Reial. Aquí es feien reunions de tipus oficial, audiències a representants, a jutges, recepcions, etc… En unes de les parets es troben unes pintures murals de la conquesta de Mallorca. El 1720 s’hi van instal·lar, per donació reial, les monges clarisses, que el convertiren en església fins al 1936.
Una de les moltes explicacions que ens va donar la guia i que anirem introduint com a pinzellades, ja que ens manca espai per a tanta informació, és que es van fer diversos intents perquè els comtes de Barcelona poguessin tenir el títol de reis, però el papat no els ho va concedir.
Palau del Lloctinent
Aquest edifici, que forma part del conjunt del Palau Reial Major, data del 1549 i fou un encàrrec de l’emperador Carles V perquè fos residència del seu representant a Catalunya. Però mai va complir aquesta funció. La paraula medieval “lloctinent” prové de quan el rei estava a fora i havia de deixar un personatge en nom seu, l’immediat successor de la corona. Algunes vegades Elionor d’Aquitània va ocupar aquest lloc. A partir de Ferran el Catòlic comença a canviar i se’ls anomena virreis, designats pel rei.
Quan ja no hi vivia la família reial, el Palau es convertí en Reial Audiència, com el Tribunal Superior de Justícia. Una part de l’edifici va ser també la seu de les clarisses. El 1318 Jaume II crea l’Arxiu Reial de Barcelona. Des del 1853 és la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Però actualment només és un edifici històric on es fan exposicions, cursos i actes protocol·laris. La recerca, conservació i manteniment de documents es troba des del 1994 en una nova seu totalment moderna.
En el seu esplèndid patí es pot veure un pou de pedra amb l’escut de Sant Jordi.
Una anècdota històrica que ens van explicar és que després de la Guerra de Successió van anul·lar les Constitucions Catalanes. Felip V volia entrar com a rei legítim, no com a rei per dret de conquesta, i va constituir el Decret de Nova Planta.
Davant la Casa dels Canonges vam poder saber la importància que van tenir tots aquests antics edificis. Ja que van ser l’estructura política i social de l’època i sobretot de l’Església, que va tenir un paper molt important en la política.
Els senyors, en comptes de protegir la població, la reprimien i actuaven contra ella amb molta violència. L’Església juntament amb la pagesia va posar-hi cura i va instituir les Assemblees de Pau i Treva de Déu al segle XI, que servien per pactar la interrupció de les guerres i els actes de violència contra la població. Més tard es van formar les Corts Catalanes, que provenien de la tradició esmentada de Pau i Treva iniciada al segle XI, on es feia una reunió a la qual assitien el monarca i tots els estaments: militars i nobles, eclesiàstics i representants dels ciutadans o de les viles. Van començar a funcionar en temps de Jaume I i es van concretar amb Pere el Gran el 1283. Les Corts només les podia convocar el rei, i les feia sobretot quan necessitava diners. El rei obria les Corts amb un discurs o proposta reial. Per als historiadors és el model de Parlament medieval. És una de les institucions més antigues d’Europa.
La Diputació del General
Arribàrem a la plaça de Sant Jaume, antic fòrum romà i epicentre de poder en aquell temps. Al segle XIV es van construir edificis per a les institucions. Durant el regnat de Pere III es va instituir la Diputació del General, l’actual Generalitat, per reclamar diners a canvi de privilegis. Amb el temps anirà agafant altres funcions. Tenia com a representació els tres braços de les Corts: el polític, l’eclesiàstic i el civil. Tenia atribucions de garant constitucional, fiscal i representava el país. Era l’única institució independent de la monarquia i que comptava amb ingressos propis.
Els Trastàmara no estaven acostumats a la política pactista. La Generalitat va tenir conflictes amb la monarquia. Més tard, a la Guerra dels Segadors, el 1640, va haver-hi un conflicte entre la monarquia i el poble i la revolta es va escampar per tota Catalunya i el virrei fou decapitat. La Generalitat donà suport al poble i durant uns pocs dies va haver-hi una República Catalana. Pau Claris va ser el seu president. La Generalitat va quedar dissolta, amb els fets de l’Onze de Setembre de 1714.
L’edifici és el resultat de diverses construccions i reformes que s’han anat fent al llarg del temps, per tant, combina elements gòtics, renaixentistes i neogòtics. Digne d’admirar és la façana gòtica del carrer del Bisbe. Sobre la porta es troba un esplèndid medalló que representa Sant Jordi matant el drac, de l’escultor Pere Joan.
La Casa de la Ciutat
Enfront de la Generalitat es troba la Casa de la Ciutat o Ajuntament. Original del segle XIV i reformat el segle XIX. Funcionava amb el Consell de Cent, Consell de 30 i Consellers en Cap. L’aristocràcia urbana, banquers, etc…
El 1416 el conseller Fivaller, que encapçalava una comissió designada pel Consell de Cent li va venir a dir al rei: els impostos no són teus, són del poble. I va demanar al rei que també pagués impostos. Aquest fet el va convertir en símbol de les llibertats municipals enfront del poder reial. Barcelona va tenir uns grans privilegis. A Barcelona al rei li prohibeixen d’encunyar moneda. Al segle XIV, els consellers feien servir el títol de patricis com en el temps dels romans. Una anècdota curiosa és que els consellers eren escollits el dia de Sant Rafael. Per aquest motiu, es pot veure a la façana de l’edifici la representació d’un àngel. Es poden veure també a la façana les estàtues de Jaume I i del conseller Fivaller.
Tot seguint el nostre recorregut ens vam parar breument davant de l’església de Santa Maria del Mar.
Entre els segles XIV i XV el barri a l’entorn de Santa Maria del Mar va anar creixent i s’hi van instal·lar els mercaders i artesans de diversos gremis. En època medieval i moderna es votava per gremis dels diferents col·lectius professionals. Si no es formava part del gremi no es podia treballar; calia estar inscrit en el Llibre de Matrícules.
Santa Maria del Mar va fer més les funcions d’església reial que la Catedral de Barcelona.
Pla de Palau
Fou una de les places més grans i importants de Barcelona durant l’època medieval i moderna, ja que era la principal zona d’accés al port vell, per on venien mercaderies i persones que entraven a la ciutat pel Portal de Mar. Durant molt de temps va ser un centre d’intercanvi comercial molt important. Per aquest indret hi passava l’antiga muralla on van penjar el cap del general Moragues, al mateix Portal de Mar.
Palau Virregnal
Al Pla de Palau es trobava l’antic Palau Virregnal, que es va destruir en un incendi l’any 1875 i el van enderrocar. Entre 1663 i 1668 es va habilitar l’antiga casa de l’Hala dels Draps per tal d’acollir la residència del virrei, representant de la Corona d’Aragó al Principat. En moments puntuals hi van tenir l’estança diversos reis, entre ells Felip V, Isabel II i l’arxiduc Carles, que va instaurar aquí la seva cort durant la Guerra de Successió. L’edifici tenia una passarel·la que unia directament el palau amb Santa Maria del Mar.
Llotja de Mar
En la mateixa plaça, enfront del Palau es trobava la Llotja de Mar. Espai destinat a les relacions comercials dels mercaders al segle XIV. Abans que es construís la Llotja, havien de fer els seus acords als porxos o a la platja. Amb el temps i gràcies a la seva importància es convertí també en seu del Consolat de Mar, que aplegava els mercaders de Barcelona. Aquesta institució va ser fonamental per a l’economia i política de Catalunya durant els segles XIV i XVI.
