“Déu és unitat múltiple, perfecta que està dins nostre”
El conferenciant va començar la seva dissertació mostrant una taula d’equivalències numèriques de les lletres. “Tot està disposat conforme al nombre”. Nicòmac S.IV aC.
Aquest tema, pel seu gran interès, es podria allargar molt, però com sempre farem una síntesi. Donarem tan sols unes breus pinzellades de tot el que ens va explicar el conferenciant.
La proporció geomètrica significava en els pitagòrics la commensurabilitat entre el tot i les parts.
El nombre d’or també conegut com la raó àuria se sol representar amb la lletra grega phi en honor a Fídies, l’arquitecte que va dissenyar el Partenó.
Del caos, mitjançant la creació, neix l’ordre: la paraula Cosmos que Pitàgores fou el primer a aplicar a l’Univers percebut, significa ordre. L’ordre ha d’arribar a ser percebut com l’harmonia dins de nosaltres. Pitàgores va tenir contacte amb antics coneixements egipcis.
Ens va parlar de l’espiral o successió de Fibonacci (successió numèrica). Fibonacci va ser un matemàtic que va introduir a Europa el nombre 0, i un sistema de numeració indoaràbic. L’Església en principi es va oposar a què s’introduís a les matemàtiques el nombre 0, perquè segons ells era la negació de Déu. Aquesta successió apareix repetidament com a nombre auri a la natura i en tot el que ens rodeja: ciències, tecnologia, etc.
La proporció àuria o divina és una relació matemàtica que podem trobar dins de les plantes, fruites, animals. És troba en el kiwi, la pinya, la carxofa, el bròquil, la cua de cavall, els gira-sols i tantíssims altres. També en els animals com la libèl·lula i el paó, per posar uns exemples. Formen part del disseny de tants i tants elements que ens envolten, minerals i persones. Es troba en la dentadura, en les proporcions del cos humà i en la molècula de l’ADN també es troba aquest nombre auri. La màscara d’Stephen creada pel doctor Stephen Marquardt serveix per mesurar la bellesa. Aquests cànons de bellesa surten de la divina proporció o nombre d’or.
En l’art, ens va explicar en Bioque, es troben moltíssims elements de la divina proporció; en la pintura, escultura i arquitectura, amb el principal propòsit de crear bellesa, harmonia i perfecció. L’art està ple d’obres mestres que han estat creades basant-se en aquesta divina proporció; “La creació d’Adan” de Miquel Àngel, “Lliçó d’anatomia” de Rembrandt, “Leda atòmica” de Dalí, “Les Menines” de Velázquez, “La Gioconda de Leonardo, “La Venus de Botticelli, entre d’altres moltes. També ens va parlar de la famosa espiral de Dürer. En l’arquitectura s’ha emprat en el disseny de grans construccions com la Piràmide de Keops, la Catedral de Chartres, la Catedral de Notre Dame, la Torre Eiffel, etc.
En el món més profà, més quotidià, de la tecnologia, com la targeta de crèdit, diversos dissenys de la marca Apple i en la pàgina web de Twitter també es troba el nombre d’or o proporció àuria. En fi, aquest nombre apareix repetit en el món que ens rodeja encara que no siguem suficients conscients d’això. El conferenciant ens va parlar dels símbols que es troben en el nostre entorn i que moltes vegades no veiem, però que ens estan parlant, com ara pot ser una frase, una paraula, un signe geomètric o un nombre.
Va ser una conferència força interessant, que ens pot servir per investigar pel nostre compte. Potser a partir d’ara estarem més atents i voldrem trobar aquesta divina proporció quan contemplem en la nostra vida quotidiana un objecte fet per l’home, una obra d’art o un element de la natura.