SALVADOR DOMÈNECH
El nom no fa ben bé la cosa, l’important no és l’embolcall, sinó el contingut. I, en el cas dels partits, la honestedat dels dirigents, la militància i simpatitzants que donen suport al projecte. Els dos darrers són el principals valedors perquè un partit no fracassi.
Des de fora –i amb tots els respectes- es va improvisar massa amb el nom (Més Catalunya, Catalans Convergents, Partit Nacional Català) i que aquest fet ha comportat una càrrega de provisionalitat important. Es va repensar poc el nom definitiu dins una lògica culinària: no engresca.
Junts per Catalunya té força. Incorpora un terme sumatiu, de trobada i capacitat, importantíssim per voler esdevenir República. PDeCAT haurà tingut curta durada, perquè la gent troba a faltar una manera més senzilla d’anomenar els partits: socialistes, cupaires, esquerra… Com que PDeCAT sona rar, hi ha gent que continua anomenant-los convergents, fet que volen evitar. Dit això, deixar constància del paper determinant, històric i viu d’Artur Mas, de la trempera que li dóna al procés el president Puigdemont i les esperances del MH Quim Torra i Elsa Artadi. Bon congrés.
Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)