Per Salvador Domènech, escriptor

Jo confesso

No, no esmentaré la magnífica pel·lícula d’Alfred Hitchcock i del primer protagonista Montgomery Clift. Per començar el nou any, parlaré en nom de desenes de milers de votants de l’1 d’octubre del 2017, dels que fan servir les xarxes socials per activar la resposta a l’actitud repressora d’un Estat que no només es remunta a l’ensarronada de la Transició del 1978, sinó als seus mentors ancestrals. Entre molts altres, els actuals dirigents imperialistes -en tots els partits espanyolistes- els tenen com estels a seguir, sobretot els d’EspaVox: l’inquisidor Tomás de Torquemada, l’absolutista Comte Duc d’Olivares, Fernando Álvarez de Toledo (ja feia servir el Tribunal de Tumults), el general Espartero (que gaudia bombardejant Barcelona), el dictador anticatalanista Primo de Rivera, el genocida Franco.

Particularment confesso que tinc pirotècnia caducada; amoníac; goma (1 o 2); serres de podar; quantitat de gabinets a la cuina… Que segueixo per Twitter als de #Fem Xarxa, #TsunamiDemocràtic, #JoSocCDR, #HoTornaremAFer… Rebo notícies de l’ANC, Òmnium, el Consell per la República, la Crida… Som molts els que volem una república catalana justa, solidària i lliure. Per tant Ñ em considera un terrorista a controlar. Ara ja no cal que un social et segueixi a peu o en cotxe. Com que tornem a tenir un altre 155, digital, els servidors de Ñ ho tindran més fàcil, sense moreu el cul dels despatxos. M’estic plantejant tornar, de tant en tant, a l’època antifranquista i fer d’escriptor maquis per la Serra de Galliners i de Collserola, agafant la multicopista vietnamita i anar imprimint butlletes subversives, i alguna d’elles deixar-les a la bústia del diari.