CASA VICENS, EL PRIMER EDIFICI DE GAUDÍ
Un bon nombre de membres de l’Institut van fer una visita el passat 7 de març a l’emblemàtica Casa Vicens
Aquesta casa va ser el primer encàrrec per fer un edifici del llavors jove Antoni Gaudí. L’any 1883 el corredor de borsa Manel Vicens i Montaner li va confiar al seu amic Gaudí, el disseny de la que seria la seva residència d’estiu en uns terrenys heretats de la seva mare, a l’antiga vila de Gràcia. Va ser construïda entre el 1883 i el 1885. I Gaudí, en una època d’experimentació, va poder posar en evidencia el seu gran talent amb un gran nombre de referències a la natura i una arquitectura revolucionària. La casa és d’estil orientalista i eclèctic amb inspiracions i tècniques catalanes, islàmiques, angleses i japoneses.
El 1925 es va fer una ampliació que va portar a terme Joan Baptista Serra de Martínez, amb el vistiplau de Gaudí, per tal que la família Jover, propietària de la casa des del 1899, pogués convertir-la en residència habitual.
Un dels emblemes de la Casa Vicens fou l’espectacular font-cascada projectada per Gaudí i ubicada als jardins. Degut al seu abandonament pel pas dels anys, i quan la casa va perdre part del jardí per la venda de parcel·les, va acabar sent enderrocada el 1946. Actualment es pot veure una reproducció fidedigna al Museu Agbar de les Aigües a Cornellà; visita que ha quedat pendent de fer més endavant.
El 2005 la casa Vicens va ser reconeguda per la Unesco com a patrimoni de la Humanitat.
El 2014 la propietat va ser adquirida per MoraBanc, que va fer la transformació per convertir-la en una casa-museu.
FAÇANA
En la façana de la Casa Vicens sobresurt l’ús del color i la ceràmica decorada en gran part amb motius florals de clavell de moro, i la seva estètica oriental plena de llums i d’ombres. Els materials originals, pedra, ceràmica, totxo, forja i fusta li donen una gran expressivitat artística, de gran originalitat i innovació. S’inspira en l’Índia, Pèrsia, Japó i l’art islàmic, principalment mudèjar.
Mereix menció la reixa de ferro colat de l’entrada, que reprodueix la fulla del margalló, creada el 1885 i que es troba a la porta principal de la casa. Aquesta reixa arribava fins a la cantonada del carrer, quan hi havia el jardí original.
La Casa Vicens és considerada la primera obra mestra de Gaudí.
És constant la referència a la natura en l’interior de la vivenda a través de les arts decoratives i així es creà una interrelació entre l’espai exterior i l’interior.
En el nostre recorregut per l’interior de la casa anirem entrant en les diferents estances per poder gaudir de l’obra i l’enginy del gran arquitecte.
Però primerament trepitjarem el jardí actual, molt més petit que l’original, del qual, tal com hem dit anteriorment, s’ha perdut la font-cascada i també la capella de Santa Rita.
Aquesta última era originalment una font natural d’aigua mineromedicinal, que quan es va fer l’ampliació de la casa s’hi va construir una capella dedicada a Santa Rita, on la gent anava a buscar aquesta aigua, ja que es deia que curava diverses malalties. Es va enderrocar el 1963, a causa de l’especulació urbanística. Però de totes formes s’ha intentat recrear un entorn el més semblant possible a l’original que va projectar Gaudí.PLANTA NOBLE
Porxo i rebedor.- El porxo d’entrada, obert i amb vistes al carrer, s’ha rehabilitat tal com era originalment en la seva època. El rebedor ha sofert diverses modificacions al llarg dels anys, sobretot per l’ampliació i reformes de l’any 1925. Les parets estan serigrafiades amb motius florals.
Menjador i Tribuna.- En aquest espai és on es troba el més gran nombre d’elements de decoració i ornamentals de gran bellesa. La sala està presidida per una llar de foc. El mobiliari integrat als murs és l’original i dissenyat per Gaudí. Es troben també una col·lecció de pintures a l’oli del pintor Francesc Torrescassa i Sallarés, de tema principalment mariner. El sostre està serigrafiat amb motius d’heura i olivera fet amb paper maixé. A tocar del menjador es troba la Tribuna, un espai que connecta l’exterior amb l’interior amb una cúpula al sostre que reprodueix les fulles de margalló del jardí i el cel, així com una font amb una representació solar.
Fumador.- Aquest saló d’estil islàmic és considerat la joia de la casa. La policromia que es pot veure és l’original que es va recuperar gràcies a un llarg procés de restauració. Està decorada amb la flor de la ginesta. Antigament, tal com indica el seu nom, en aquest espai hi havia un pipa d’aigua i seients per fumar a l’estil oriental.
PRIMERA PLANTA
Dormitoris.- Originalment en aquesta sala, actualment diàfana, hi havia dos dormitoris, el de la senyora i el del senyor de la casa. A cada costat de les parets hi ha un color indicatiu per a cada un d’ells. Aquí també es troben ornamentacions de fauna i flora mediterrànies. L’arquitecte va voler amb aquestes decoracions que l’interior de la casa esdevingués una continuació del jardí.
Terrassa.- Aquest espai exterior està connectat amb aquests dormitoris principals, per tant, aquest gaudia de força llum natural i ventilació. La Terrassa està tancada pel banc de fusta i metall, que alhora fa de barana i des d’on es pot veure tot el paisatge natural que envolta la casa.
Banys.- El fet que tinguessin banys es deu a què la Casa Vicens fou pionera en l’ús de l’aigua corrent. Hi havia un mina d’aigua subterrània que passava per sota de la casa, i aquest fet va fer força probable l’abastiment d’aigua per a l’ús quotidià.
Sala amb cúpula.- En aquesta saleta, bastant petita, es troba al sostre una espectacular cúpula decorada amb trompe-l’oeil. No se sap del cert la seva funció però es creu que podia ser una cambra de música o un oratori.
Habitació blava.- En aquesta habitació Gaudí ens mostra una representació de la flor de la passió, motiu ornamental molt utilitzat per l’arquitecte en la seva obra. Com en altres estances de la casa, Gaudí va voler concebre una unió entre l’exterior i l’interior de la casa. En aquesta cambra s’acabava la casa original. La resta és de quan es va fer la posterior ampliació.
Coberta.- Aquesta es pot considerar la primera coberta transitable de Gaudí. En aquest espai es poden veure en les diferents cantonades, les torres i cúpules amb influències islàmiques i orientals. Un excel·lent mirador de la Barcelona del segle XIX.
SEGONA PLANTA
La sotacoberta o golfes.- Aquest espai diàfan es pot veure actualment tal com el va projectar Gaudí seguint la tradició de l’arquitectura domèstica catalana, després d’eliminar falsos sostres i envans interiors durant el procés de rehabilitació. És probable que aquest espai fos destinat al servei de la casa. Actualment hi ha una exposició permanent on es troben diverses maquetes i uns murals explicatius de la seva història; les influències, context sociocultural, reformes i ampliacions de la finca, tècniques i materials utilitzats, etc. Aquí també es van instal·lar durant un temps les oficines de Cavall Fort. En sortir i per finalitzar la visita vam poder veure un interessant audiovisual de la història de la casa i l’obra de Gaudí.
La casa Vicens esdevé una nova icona de la Vila de Gràcia.