Per Lluïsa Goberna
CASTELL DE CASTELLDEFELS
Símbol protector de la ciutat
El nom del Castell de Castelldefels o Castell de Fels, no està prou confirmat. Hi ha diferents hipòtesis; el nom surt esmentat en el Cartulari de Sant Cugat l’any 967 com a “Castrum Felix”, que prové del concepte llatí felix=fèrtil, mot que utilitzaven els romans per anomenar els llocs o camps fèrtils. També surt documentat l’any 972 com a Castrum Feles dins del terme del Castrum de l’Eramprunyà i que l’any 985 el comte Borrell II de Barcelona el va annexionar al Monestir de Sant Cugat.
El Castell està ubicat dalt d’un turó d’uns 59 metres d’altitud sobre el nivell del mar, en la franja costanera entre el Garraf i Barcelona i des d’on es domina estratègicament tot l’entorn. En el seu subsòl s’han trobat restes d’un antic poblat ibèric i una vila romana.
L’any 1328, segons documents, era només una casa fortificada. Va ser poc després quan va ser constituït en Castell. El poble de Castelldefels es va anar configurant als peus del castell i al segle XV i XVI es van anar construint diverses torres de defensa per tal de defensar-se de les incursions dels corsaris, molt freqüents a l’època. Aquestes torres van ser finançades pel mateix poble. Actualment, estan encara en peu algunes d’elles i són considerades Béns Culturals d’Interès Nacional.
L’any 1550 es va construir el que es denomina Cos A de Llevant per consolidar les estructures de defensa contra les invasions de l’imperi turc, amb l’ajuda dels pirates barbarescos. La construcció es va fer amb pedra de marès rogenca.
Al segle XVIII es va realitzar l’ampliació del Castell, la construcció del Cos B de Ponent. Per tal de continuar fent front als atacs de la pirateria es va ampliar la fortalesa. L’any 1734 es va bastir l’altre cos del castell amb pedres i maons de color blanc-beix.
Després de canviar de diferents mans, el 1883 el castell es trobava bastant malmès. I va perdre el seu sentit defensiu amb la desaparició de la pirateria. L’any 1897 el banquer i polític català Manuel Girona i Agrafel el comprà per tal de restaurar-lo. La primera obra la va encomanar a l’arquitecte en Ramon Soriano Tomba. Tal com es veu, el castell actualment té molt a veure amb aquesta reforma que es va fer al segle XIX. La muralla i les torres que es veuen en l’actualitat són d’aquesta època. I la segona, la restauració de l’església del castell, va ser dirigida per l’arquitecte Enric Sagnier Villavecchia.
L’any 1988 l’Ajuntament de Castelldefels va comprar el Castell i va iniciar un projecte de rehabilitació de l’església de Santa Maria. I es va adequar per poder fer visibles les ruïnes ibèriques i romanes que es van trobar en les obres de restauración i que es poden veure en el subsòl d’aquesta, en el presbiteri, sota un paviment de vidre.
L’Ajuntament va aprovar el 2001 un programa de noves obres de rehabilitació. Entre les quals hi ha la creació d’un Centre d’Interpretació de la història del castell, dues sales d’exposició i un mirador situat a la part més alta del Castell, des d’on s’admira una magnífica panoràmica.
A l’entrada del castell es troba la Torre de guaita, de planta circular, i que era un element defensiu. Ja dins l’edifici es troba el pati d’armes que és el distribuïdor del castell i per on vam començar la visita guiada, a càrrec de la Sílvia Garcia, que ens va fer un esplèndid recorregut per la història del castell.
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
L’església és l’espai més antic del Castell. Data del segle X, quan el poblat feia frontera amb el Califat de Còrdova. La primera notícia documental és del 967, quan sota la direcció del Monestir de Sant Cugat i per encàrrec del comte Sunyer es va construir l’església.
L’església es va fortificar durant els segles XIV-XV. L’any 1717 es van fer obres d’ampliació i es va constituir la confraria de la Mare de Déu de la Salut, que tenia com a finalitat principal la del rescat dels captius que estaven en mans dels pirates.
Va ser l’església parroquial de Castelldefels fins al 1909, en què es va construir una de nova al poble, gràcies a Manuel Girona, que havia comprat anteriorment el Castell.
Durant la Guerra Civil fou presó dels brigadistes que van voler desertar i encara es poden veure, ja que han estat resguardats, els dibuixos-grafits que feien els brigadistes a les parets.
Es pot veure en el seu interior també un interessant audiovisual sobre els orígens de la ciutat i la relació amb la pirateria.
SALA DE MAQUETES
En aquesta sala antigament es trobava la cuina. Actualment, hi ha diverses maquetes del castell on es pot veure les remodelacions que ha patit durant la seva història. També hi ha diferents plànols a les parets on s’expliquen les transformacions que ha patit Castelldefels a través dels segles, des del poblat ibèric fins al segle XXI.
ESPAI D’EXPERIÈNCIA PIRATA
Amb el nom de Piratia es descobreix aquest espai, on antigament estaven les cavallerisses del Castell.
És una experiència interactiva que introdueix el visitant en el món de la pirateria a través de diversos audiovisuals a terra i a les parets i una atractiva escenografia que ens porta a la bodega d’un autèntic vaixell pirata amb la seva tripulació. Una experiència força interessant, multisensorial i lúdica que ens endinsa en la història i context social del fenomen de la pirateria. També hi ha una sala de jocs on es detalla els atacs dels pirates, la defensa de la costa, els botins i el que costava el rescat dels presoners, mentre nens i grans gaudeixen tot jugant.
SALA NOBLE O INSTITUCIONAL
Pujant per l’escala que accedeix pel pati d’armes se situa la planta noble on estan ubicades diferents sales; la principal i més destacable és la Sala Noble. Avui en dia conserva l’aspecte de l’última restauració que es va fer quan va comprar el Castell en Manel Girona. Aquesta sala va ser testimoni de grans festes, balls i reunions de la burgesia catalana. I va fer venir personal de França perquè li conservessin el castell. En Girona va deixar la seva empremta per tot aquest entorn i es pot veure el seu l’escut de la baronia de l’Erampunyà, ja que ell va ser propietari també d’aquesta baronia en comprar el castell i, per tant, es convertí en baró de l’Eramprunyà.
Destaca la magnífica llar de foc, només decorativa, amb motius vegetals amb les inicials MG a la campana i el fris de la part superior de les parets d’estil renaixentista.
SALA XINESA
En aquest espai es poden veure fotografies a les parets, en gran format, en blanc i negre de diverses parts del castell. Hi ha una foto mural en què es veu la reforma de Manel Girona, que va voler donar al castell un aspecte més medieval.
SALA D’ESGRIMA
El que destaca aquí són els quinze medallons de les parets que daten del segle XVIII i que van ser restaurats el XIX per encàrrec de Manel Girona. Aquests medallons tenen unes màximes escrites a sota. Són reproduccions de gravats de l’obra d’Otto van Veen (1556-1629) “Quinti Horatii Flacci emblemata” (“Emblemas de Quintus Horactius Flaccius”) que va ser editat l’any 1607 i traduït al castellà amb el títol “Theatro Moral de la Philosofia de los Antiguos y Modernos”. També es troben damunt de pilars els bustos d’emperadors romans.
MENJADOR
En aquesta sala on s’ubicava l’antic menjador es pot veure al centre un tros de terra conservat que era l’antic paviment de rajoles del segle XIX i una escultura en terracota policromada denominada “el petó perdut”, de l’escultor Lambert Escaler i Milà, obra del 1902. Els vitralls de les finestres són originals i van ser creats al taller Rigalt i Granell de Barcelona (1897-98).
Com a nota curiosa i exclusiva, en arribar al Castell ens van oferir un “Petit dejeneur” a la part alta del Castell, on vam degustar, cafès, pastes i sucs.
Per acabar la visita vam pujar al terrat-mirador per tal de poder gaudir d’unes magnífiques vistes.
El Castell es pot visitar des del 2007, en què es van acabar les obres de rehabilitació destinades a fer dels seus espais un ús públic.
TORRE DEL VEGUER Celler d’excel·lència
La Torre del Veguer està situat a Sant Pere de Ribes, en un entorn força bucòlic. És un celler familiar de producció artesanal amb vinyes pròpies. És un edifici d’estil eclèctic que en els seus orígens va ser un mas fortificat medieval del segle XIV i on encara es poden veure alguns elements de l’època.
L’any 1413 es va fundar en aquest espai el monestir dels monjos jerònims, que van construir el celler per tal de produir el seu vi. Anys més tard els monjos van deixar la casa per anar-se’n a un altre lloc.
Passat el temps va ser-ne propietària la família Avinyó i és quan va començar a denominar-se Torre del Veguer, en obtenir un dels seus membres la Vegueria de Vilafranca el 1601. Aquesta família va mantenir la propietat durant molts anys.
El 1878, després de passar per diversos propietaris, va comprar la finca en Josep Ferrer Vidal, nascut a Vilanova i la Geltrú, primera generació de l’actual família propietària, que va fer diverses reformes, una d’elles la construcció d’una torre quadrada i una capella. Interessat per l’enologia, va cursar diversos estudis a Bordeus. Empresari d’èxit en el ram del tèxtil, va ser cofundador de la Transmediterrània, Tabacs de Filipines, Banc mercantil, etc…Va ser també president de la Caixa d’Estalvis de Barcelona i president de la Patronal Foment del Treball Nacional.
Avui en dia el celler està dirigit pels seus successors. Des del 1995 té la denominació d’origen DO Penedès i és quan es va iniciar un nou període amb vins de qualitat de varietats autòctones com malvasia de Sitges, moscatell, xarel·lo, garnatxa, shyrà. Actualment es fa vi vegà i la producció és a la manera tradicional. Tot això el fa ser un referent en el món de la viticultura.
La Torre del Veguer ha estat catalogada per la Generalitat de Catalunya com edifici historicoartístic.
VINYES
Vam iniciar la visita per les vinyes amb la nostra excel·lent guia, la Cristina Escoda.
A les vinyes s’hi troben rosers per tal de protegir-les dels insectes. La vinya està situada en espatllera per airejar-la més i així evitar al màxim la formació de fongs. La vinya a la costa dura uns trenta anys i es planten nous ceps. La verema es fa a mà. A Bolvir de la Cerdanya tenen també vinyes experimentals en la varietat Riesling i de Pinot Noir, en vinyes d’alçada.
El 1880 la fil·loxera va atacar les vinyes de Catalunya i per contrarestar es van implantar ceps americans empeltats amb varietats genuïnes.
Una de les vinyes que es poden veure són de Cabernet, que tenen vint-i-cinc anys, i una altra de muscat i malvasia. Les vinyes des de 2016 son 100% ecològiques.
CELLER
En el celler s’han respectat les estructures medievals alhora que s’han incorporat modernes instal·lacions. Aquí es troben uns dipòsits d’acer inoxidable, on ens van explicar tot el procés, que es fa en tot manual i artesanal. Cada varietat de raïm té una temperatura diferent.
El clàssic Panades, vi escumós blanc Brut Nature, es diu Marta, en memòria de la presidenta i gestora del celler, amb un màster d’enologia, Marta Estany, que va fer el traspàs el passat 2021. Aquest vi està en criança quatre mesos en horitzontal. Tot el procés és manual.
En el celler s’aprofita tot i es porta a les destil·leries. Quan la pandèmia va servir per fer alcohol.
SALA DE BOTES
Aquest espai era l’antic celler dels monjos jerònims que van edificar per elaborar els seus vins. Hi ha dues àmfores antigues per emmagatzemar 770 litres, i botes de roure francès i americà. Les botes es canvien cap als sis anys. Es fan 100.000 ampolles l’any. També s’hi troben dues premses del segle XIX. L’antic cup de pedra de l’any 1413 dels jerònims actualment encara s’utilitza. És l’únic vi que es treu d’un cup de pedra tan antic. El vi negre produït es diu “Jeronimus”. Es pot veure un forat al terra que donava al mar (en un altre època tenia sortida al mar quan aquest estava més a prop).
SALA DALÍ
La relació d’amistat amb el mundialment conegut artista Salvador Dalí va fer que li dediquessin una sala amb algunes obres de l’autor, de l’època 1960-1970. Les ampolles d’edició limitada porten l’etiqueta amb detalls de l’obra del pintor Estudi de la joia. “Els Raïms de la immortalitat” (1970), que segons paraules del pintor “simbolitzen la immortalitat continguda en la suspensió biològica” i que donen nom al vi.
La història de les joies és d’inicis de la dècada dels quaranta, quan Salvador Dalí s’associa amb dos joiers de Nova York i dissenya les primeres joies. El 1958, la Fundació Owen Cheatham compra les joies i continua ampliant la col·lecció fins a 1970. Actualment, les joies i els dibuixos realitzats per dissenyar-les es troben exposats a la Fundació Gala-Salvador Dalí.
El tast el vam fer a l’estança on vivien els monjos jerònims. Hi ha un diploma de la 1a Medalla d’Or concedida en l’Exposició Universal de Barcelona el 1888.
Vam començar el tast per un vi blanc “Maricel”, verema 2021, malvasia de Sitges, afruitat préssec i poma, no dolç i destacada acidesa, amb certificat ecològic.
Vam seguir pel negre “Jeronimus”, shyrà, cirera, brillant, aroma molt intens i molt suau de paladar, passat per àmfora.
Fou una sortida amb dues visites força didàctiques i amenes que vam fer el dissabte 19 de febrer de 2022.