Fòrum Provincial de Tàrraco: l’espai des d’on es gestionava tota la província
Segons el periodista Aure Farran Llorca, cap a l’any 73 dC, en època de l’emperador Tit Flavi Vespasià (*Falacrinum, 17/11/9 – † Aquae Cutiliae, 23/6/79) es va construir el Fòrum Provincial a la part alta de la ciutat de Tàrraco, l’espai des d’on es dirigiria la província des del punt de vista polític i econòmic.
L’òrgan rector de la nova xarxa administrativa era el Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris (CPHC) del qual el governador formava part activa. Així, el Fòrum Provincial es va articular en dues terrasses aprofitant el desnivell del terreny. A la part més alta, es va construir el recinte de culte i, a continuació, el fòrum, un espai públic en forma de plaça porticada que es va convertir en el centre polític i administratiu de la província Tarraconense.
A la llum de noves dades, les innovacions arquitectòniques introduïdes en aquest període, s’entenen amb major profunditat si es presta atenció a un conjunt provincial que mostra cada vegada més la seva importància en el procés de generació d’un nou model arquitectònic, segons han manifestat Patrizio Pensabene de La Sapienza – Università di Roma, i Javier Á. Domingo de la Pontificia Università della Santa Croce. Es refereixen al complex superior de Tarragona, també conegut com el Fòrum Provincial o seu del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (CPHC).
Més tard, en una tercera terrassa s’hi va construir el circ, que va completar el conjunt monumental. Com explica el director del Museu d’Història de Tarragona, l’historiador Cristòfor Salom, “ens hem d’imaginar que aquest espai estava format per enormes places amb tota una estructura arquitectònica de tres gran espais situats esglaonadament. A la part més alta hi hauria una plaça porticada, amb els temples, dedicada al culte imperial, el culte a la deessa Roma i als emperadors divinitzats; després tindríem una altra plaça, situada en un nivell més baix, que molt probablement és la plaça porticada més gran de l’Imperi. Parlem d’una gran zona enjardinada amb estanys d’aigua i que associem a l’administració i a l’autorepresentació política de les elits de les 300 ciutats que formaven la Hispània Citerior”.
