Per Carles Aparicio Schwab
Econòmicament de malament en pitjor
La Cambra de Barcelona ha actualitzat els Indicadors de Progrés i Benestar (IPB), posant especial èmfasi en el progrés econòmic (PIB per càpita i salaris), la sostenibilitat social (pobresa) i ambiental (energies renovables).
El creixement progressiu del PIB per càpita, que afavoreix la millora de les condicions de vida de la ciutadania, és un dels reptes pendents de l’economia catalana i on ha suspès l’actual govern autonòmic.
El PIB per càpita de Catalunya en termes comparatius amb el nucli d’Europa no va millorar durant les dues dècades prèvies a la Covid-19.
El model econòmic de Catalunya que hem tingut fins avui no ha estat capaç de millorar de forma sistemàtica el salari real mitjà per hora, que se situa a finals del 2022 en nivells idèntics als del 2004. La devaluació interna després de la crisi financera va erosionar amb intensitat els salaris reals, i el repunt del 2020 i 2021, és una enganyifa, perquè només s’explica pel descens de les hores treballades.
El percentatge de llars a Catalunya que no es poden permetre despeses bàsiques ha augmentat intensament des de l’inici de la pandèmia. El 17,8% de les llars sostenen que han patit privació material l’any 2022, en gran mesura per l’impacte de la crisi energètica.
El desplegament de les energies renovables a Catalunya es troba estancat, i només suposa al voltant del 30% del total de l’energia elèctrica instal·lada. A la resta de l’Estat aquest percentatge era del 62,4% el 2022, i la tendència des del 2018 ha estat molt més positiva.
