Per Lluïsa Goberna
HOSTALRIC I BREDA
Dues viles, amb un passat medieval important, de la comarca de la Selva
Vam començar la nostra visita a l’antic castell-fortalesa d’Hostalric, guiats per l’Eulàlia Martínez, una guia molt professional que ens va fer una visita molt completa i alhora força divertida i didàctica. Vam poder veure també un audiovisual en què s’explica la història de la vila.
CASTELL-FORTALESA
El castell medieval estava ubicat en un turó, a la riba esquerra del riu Tordera i mantenia el control sobre el camí Ral, que comunicava Girona amb Barcelona. Posteriorment, al segle XVII, es va anar transformant fins a convertir-se en una moderna fortalesa militar amb noves estratègies defensives de l’època i per tal d’adaptar-se als nous temps.
El castell d’Hostalric (Castro Ostalrico), a la comarca de la Selva, va ser fundat pels vescomtes de Cabrera al segle XII, ja que Hostalric a l’edat mitjana era un lloc privilegiat pel fet que al tenir el domini sobre un tram del camí Ral el convertia en un indret estratègic. Des de 1145 consta en documentació com a lloc fortificat sota el senyoriu dels Cabrera. Als voltants del 1242 el Rei Jaume I va atorgar Carta de Població al vescomte Guerau V de Cabrera, amb una sèrie de privilegis per als vilatans i es va anar ampliant la vila amb cases i hortes. Van tenir també privilegis de mercat on s’hi feien tota classe de transaccions. D’aquest privilegi de mercats es conserva el document original escrit a València, amb data 18 d’octubre de 1242. En els seus inicis el poble no estava emmurallat i el vescomtat dels Cabrera foren els artífexs de construir les primeres muralles. El segle XIV, el vescomte Bernat IV, per tal de potenciar Hostalric com a capital de govern del vescomtat de Cabrera, va ordenar reforçar i reformar les defenses de la vila amb les muralles i torres que, en part, actualment encara es poden veure.
El recinte emmurallat tenia quatre portes. El Portal de Barcelona, el Portal de Girona, el Portal de les Hortes i el Portal de les Vinyes. En aquella època el castell i la vila amb les seves muralles eren un sistema defensiu i de protecció. Hi havia un “Camí de Vila” fortificat que unia l’antic castell amb la vila emmurallada. Actualment, aquest camí encara s’utilitza per accedir a la fortalesa.
Al segle XVII el castell fou abandonat. Al segle XVIII es va començar a transformar en fortalesa militar. Es va iniciar un llarg període experimental de noves tècniques militars de defensa i ofensives que van donar pas a les fortificacions militars amb baluards.
El disseny de la fortalesa va ser obra de Francisco de Santa Cruz, enginyer militar al servei de l’arxiduc Carles al 1712-1713, però les principals obres es van fer entre 1794-95. A l’entorn de la fortalesa no es podia construir cap casa a menys de 500 metres. A aquest espai se li deia la “zona polèmica”. Durant les primeres obres de campanya es van fer terraplens de terra que servien de protecció i per a la defensa.
L’aigua va tenir una gran importància militar. El subministrament i conservació de l’aigua, potable per veure i per a la neteja i refredament dels canons, era imprescindible sobretot en els períodes de setge. El castell tenia el sistema d’emmagatzemar l’aigua consistent en quatre cisternes. Una d’elles emmagatzemava les aigües de la pluja procedents del fossat.
En el Cos de guàrdia, els baluards són les característiques principals de les fortaleses. No hi havia angles morts. Es poden veure també les poternes, portes petitessecundàries protegides per un doble mur en paral·lel que es deia tambor. Estaven molt amagades, dissimulades o situades en lloc de difícil accés. Es feien servir com a porta falsa per poder entrar o sortir del recinte sense ser vistos, en cas de setge. La construcció de la fortalesa està feta amb pedra bassal, ja que és molt resistent. A la part de dalt, on hi havien els soldats, es rematava amb maó vermell. A l’antic Cos de guàrdia actualment s’ubica el Centre d’Interpretació, amb un audiovisual i una maqueta del castell.
A la fortalesa hi havia 450 persones, però quan la Guerra del Francès s’hi van refugiar a part de la guarnició 1.500 vilatans que convivien en condicions molt dures durant els setges. La denominada Galeria a prova de bombes, d’uns tres-cents metres de longitud, els garantia una circulació totalment a cobert. Es necessitaven unes 50 persones per tal de fer funcionar la pólvora. Per carregar i disparar eren necessàries dues persones. Un soldat carregava i l’altre disparava, i com a curiositat, si un d’ells no es trobava en la seva posició i deixava penjat l’altre, es deia “ha quedat en l’estacada”, una dita que precisament ve de l’època medieval. El polvorí de mixtos és on es feia la tasca de preparació dels projectils explosius. Fou construït entre el 1793-95, durant la Guerra Gran.
El Pati d’Armes era l’ampli espai exterior, des del qual es distribuïen les diverses dependències de la fortalesa i servia d’esbarjo als soldats. Aquí es troba l’edifici anomenat del Cavaller, que fou la construcció principal de la fortalesa i que es troba a la part més alta i ocupà l’espai de l’antic castell dels vescomtes de Cabrera. A sota es troba una de les antigues cisternes. Té dues plantes i en el seu interior es trobaven les casernes per als oficials, l’habitatge del governador, hospital, capella, magatzems, etc
La fortalesa fou una de les últimes places de l’estat espanyol en ser abandonada pels francesos el 1814.
A partir del 1929 es va anar degradant a causa del seu abandonament. A la Guerra Civil va sevir de magatzem de munició i posteriorment de refugi de gent que passava de pas per l’entorn.
El 1949 l’estat espanyol el va vendre a l’Ajuntament per 18.500 pts. Hostalric emmurallat i el castell foren declarats Bé Cultural d’interès Nacional el 1963, atès el seu valor patrimonial i històric.
El 1967 es va signar la concessió per fer-hi un restaurant a l’edifici anomenat del Cavaller, que ja havíem esmentat anteriorment, que ocupà l’espai de l’antic castell dels Cabrera. El 2016, finalitzada la concessió que durà 50 anys, es va tancar el restaurant.
El 2018 es va redactar el Pla Estratègic del Castell d’Hostalric, per convertir-lo en un referent en temes d’interpretació del patrimoni d’època moderna.
Si en voleu saber més i veure els articles sobre aquesta sortida podeu trobar un ampli reportatge sobre els llocs i monuments que vam visitar.
Trobareu tota l’explicació en les pàgines 26 a 37 del Cartulari n. 50.