Per Lluïsa Goberna
RECORREGUT PER MONTJUÏC, CASTELL I POBLE ESPANYOL
El nom de Montjuïc pot ser derivat del “mons judeiques” degut a la presència d’un cementiri jueu durant l’edat mitjana, entre els segles IX-XIV, quan la comunitat jueva no podia ser enterrada a la ciutat. Va tenir una gran extensió i estava situat a la cara Nord de la muntanya. Les làpides es reutilitzaven i s’han pogut trobar al voltant d’unes seixanta, espargides per diferents llocs. En un aspecte més simbòlic la muntanya s’anomena també “Mont de Júpiter”, nom mencionat per Pomponi Mela (geògraf romà del segle I).
CASTELL DE MONTJUÏC
Al segle XI, concretament el 1037, hi ha documentació d’una torre de vigilància o farell “ispo farello” com la denominaven, per vigilar i defensar-se de naus hostils que es podien aproximar a la costa.
El castell es troba sobre la talaia, a 173 metres d’alçada, mirant al port i des d’on s’albira la ciutat amb unes magnífiques panoràmiques; un punt ideal per a la defensa del territori.
Quan la Guerra dels Segadors (1640-1652) el govern del Consell de Cent va decidir fortificar i emmurallar el cim on hi havia la torre i convertir-lo en un fortí per tal de defensar-se del perill que suposava la flota de Felip IV. Aquesta estructura defensiva va ser prou contundent per rebutjar les tropes del Borbó en la batalla de Montjuïc del gener de 1641. Posteriorment, el 1652, quan finalment Felip IV va prendre Barcelona, el castell passà a la monarquia i s’hi va instal·lar una guarnició permanent. D’aquesta època ( segle XVII) es poden veure unes restes arqueològiques del castell.
El castell va ser protagonista també uns anys després, quan la Guerra de Successió entre l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip V, entre el 1705 i 1714. L’endemà del fatídic 11 de setembre de 1714, després de rendir-se la ciutat, les tropes borbòniques entraven al castell.
POBLE ESPANYOL, museu arquitectònic a l’aire lliure
Una vegada finalitzada una relaxada passejada tot baixant pel parc, vam entrar al Poble Espanyol que era la nostra visita de la tarda. Després de fer un agradable i merescut àpat al Restaurant “La Llavor del Isi’s”, dins del mateix recinte, per agafar forces després de la caminada, vam començar un itinerari per lliure, visitant tots els racons i monuments emblemàtics que es troben dins del Poble Espanyol.
La història del Poble Espanyol començà el 19 de gener de 1928. El projecte va néixer arran de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. El responsable del projecte va ser l’enginyer i pintor Miquel Utrillo, junt amb Xavier Nogués, pintor i dibuixant, i Francesc Folguera i Ramon Reventós, arquitectes.
El projecte es va iniciar amb la idea de fer un viatge per Espanya buscant edificis típics i emblemàtics de l’arquitectura espanyola. Van viatjar per tot el país amb un Hispano-Suiza, recollint infinitat de fotografies, dibuixos i anotacions de tot el que veien i els interessava per després poder reproduir-ho. Van recórrer més de 1.600 poblacions.
Si en voleu saber més sobre aquesta visita trobareu tota l’explicació en un reportatge de les pàgines 34 a la 47 del Cartulari n. 51 en la secció del web: