ESTAMENT DE CAVALLERS

L’Estament de Cavallers Nobles del Principat de Catalunya fou fundat l’any 985 pel Comte Borrell  II del Casal de Barcelona. Borrell  II, Comte de Barcelona, era fill de Sunyer i de Riquilda, del mateix Casal. En morir el seu oncle patern Sunifred  II de Cerdanya-Urgell, Borrell també va heretar el títol de Comte d’Urgell.

El nostre Comte, i durant molts anys, sostingué bones relacions amb els musulmans i trameté ambaixades de bona voluntat a Còrdova durant el regnat d’Al-Hakem, però mort aquest el succeí el bel·licós Al-Mansur. Eren els volts de l’any 976.

Segons cròniques musulmanes, Al-Mansur organitzà una expedició contra Barcelona per tal de rompre la frontera del Baix Llobregat que l’àrab tenia amb els cristians de Catalunya. Amb un nombrós exèrcit sortí de Còrdova el 5 de maig del 985. Seguint per Múrcia i la costa valenciana arribà a les portes de Barcelona, mentre un estol de vaixells àrabs feien el mateix. Era l’1 de juliol de l’any 985. El dia 6 la Ciutat Comtal era assaltada i incendiada i la gran majoria dels seus habitants morts o fets presoners.

Davant d’aquella terrible invasió, Borrell II demanà ajuda al rei Lotari de la Gàl·lia. La petició fou contestada amb allargues. Borrell II es retirà a Manresa per tal d’aturar el “moro”, la intenció del qual era anar pujant pel Vallès, el Bages i Osona, per tal de reconquerir les terres de la Catalunya Vella fins al Pirineu, terres que el seu avi Guifre el Pelós havia conquerit als musulmans cent anys enrera.

Fou aquí, a la capital del Bages, on Borrell II en no ser resposta  la seva desesperada crida per foragitar l’àrab de Barcelona, i ensems de tota la Catalunya Vella, va instituir, com a acte d’homenatge i agraïment, l’Estament dels “Cavallers Nobles” per una banda i per l’altra l’Estament dels “Homes de Paratge” per a la pagesia. Gairebé un miler de famílies catalanes d’avui són descendents d’aquella germanor de nobles, cavallers i pagesos que des del Vallès a l’Empordà i fins  l’Urgell (Alt) s’alinearen amb el Comte de Barcelona per foragitar l’àrab de les terres catalanes.

Historiadors de tots els temps estan d’acord que és a partir d’aquest moment que ja podem parlar de la total independència de Catalunya dels reis francs, de les arrels carolíngies, i amb poder i personalitat suficient per vèncer l’àrab reconquerint Barcelona ja de manera definitiva i a partir d’aquí passar a programar la conquesta de Tarragona i Lleida. La reconquesta de Barcelona va tenir lloc un any i escaig més tard, el darrer dia de juliol de l’any 986. Lleida seria alliberada l’any 1149 i Tortosa el 1148.

En el llibre “Feyts d’Armes de Catalunya”, escrit a la darreria del segle XVII per Roig i Jalpí, amb el pseudònim de Bernat Boadas, llegim:

….“i quan lo desus dit comte Borrell veie tan bona gent i tan ben armada i tanta en nombre, recobra gran coratge i faent ressenya troba que hi havia mes de quatre mil d’a peu, i de cavall prop de dos milia, sesnse altres comtes, vascomtes i barons, cavallers i pagesos de la terra que li’n faeran valença amb tot llur poder…”

D’això ja fa més de mil anys.

Així Nobles com Paratge és l’ascendència antiga d’una persona de la terra catalana, de les arrels mil·lenàries. És, per tant, la noblesa que ve als homes per llinatge i heretat… com ens recorden els historiadors de tot temps com Bofarull, Balari, Abadal, Jordà i Alàrio, Font i Rius, Vicens Vives, Udina i tants d’altres.

Els Estaments, tant dels “Cavallers Nobles” com dels “Homes de Paratge”, varen ser abolits l’any 1417 quan a conseqüència del “Dictat de Casp” la corona catalano-aragonesa va passar a la corona castellana dels Trastàmara. L’últim Comte Rei català, Martí I l’Humà, havia mort el 1410 sense descendència directa en no ser reconegut l’immediat hereu per via consanguínia, el Comte Jaume d’Urgell.

Gairebé 600 anys més tard, just en el 1980, un estol de prohoms catalans rehabilità i donà nova i esplendorosa vida a L’ESTAMENT DE CAVALLERS NOBLES DE CATALUNYA.

Les arrels mil·lenàries de les nissagues i la noblesa catalana de soca-rel perviuen perquè la genètica i la història són indestructibles.